…retrat?

          Alguns conreadors del valor ètic de l’amistat (en això tendim a seguir a Epicur i a Michel de Montaigne) han dit:

          “Home ocupat en escatir allò que no preocupa els homes i que no obstant això els determina, el 1984 obtingué el reconeixement oficial als coneixements estàndards que, dissortadament, només serveixen per obtenir el grau de Llicenciat en Filosofia. Conscient de la nescientia de l’aprés intenta confirmar-ho/refutar-ho/refundar-ho mitjançant l’exercici de la intuïció poètica. Per això ens ha regalat les premiades obres Cants d’Esblada (2002), IV Premi Maria Mercè Marçal; La mirada de Tirèsies (2003), XIII Premi Les Talúries; Cant de la devastació (2005), III Premi Sant Celoni de Poesia; el conte L’escorpí, dins Telefona’m i altres narracions, i el conte L’ànima de les basses, dins L’ànima de les basses i altres narracions, Premi Vent de Port 2006, les quals obres ha exposat a la nostra contemplació i edificació. I conscient que aquestes no arriben al cap de cap camí, de ben segur que, per il·luminar-se ell i nosaltres, s’endinsarà en noves destil·lacions.”