La llum de l’escultor, 1

          La llum toca l’espai i taca l’aire,

          fon la invisibilitat,

          l’unta de forma,

          hi sembra identitat

          i fuig arrencant ànima i ossada,

          i tot esdevé zero

          amb signe negatiu.

…misèria i glòria (?) de la ciutat…

…il·luminacions?

“Existió el mar Mediterráneo, hace tiempos inmemoriales; y sigue existiendo. ¿Es posible que esto hubiera sido lo más humano que jamás hemos tenido?”  (Gottfried Benn)