La mirada de Tirèsies

          …a l’episodi III de l’Antígona de Sòfocles, Hèmon, fill de Creont, diu adreçant-se al seu pare: “…No t’obstinis a tenir una sola opinió irremovible: que només és correcte allò que tu dius, i no res més. Aquell, doncs, qui creu que és l’únic que pensa assenyadament o que té una llengua o una ànima com ningú, quan és posat a prova, tothom el troba buit. No es cap vergonya que un home, per savi que sigui, aprengui incessantment i que no mostri excessiva intransigència.” 

          El fragment el rellegeixo a l’ombra de les terribles i tan desassenyades paraules pronunciades per la jerarquia catòlica de l’Estat espanyol, paraules que més que mots són només proclames al servei d’una única opció política -la més radicalitzada dels últims anys i cada dia més ancorada cap a la ultradreta-, paraules que traspuen la més vella i inquisitorial intolerància que tan arrelada continua en l’església catòlica espanyola, paraules que fereixen els fonaments de les ja força debilitades nostres democràcies, paraules que ofenen la intel·ligència, l’autonomia racional, i la llibertat de les dones i els homes.