La mirada de Tirèsies

           Quina deu ser la noció, el concepte, la idea, més esgarrifosa provocada per la por?, què ha acabat engendrant el pensament dels homes per causa de la por? Aquesta terrible por a la mort que nodreix la humanitat des del paleolític, aquesta aclaparadora    insatisfacció que afecta la psicologia humana que és conscient dels seus límits, que sap que l’home és un ésser per a la mort:  ¿què ens ha fet imaginar com a edulcorant, com a llepolia, per a entendrir els moments durs i difícils que ens esperen?  La solució, la pastanaga per al ruc, el caramel per a l’infant, ha estat la immortalitat, el més enllà, el paradís (pel que ràpidament assassinen els devots de totes les creences)… i sobretot, el Déu únic, el Déu del monoteisme jueu, cristià, i musulmà, el més horripilant -i mentider- de tots els conceptes.

               …perquè la vida era i és multiplicitat, diversitat, pluralitat, canvi, moviment, metamorfosi, i transformació (els grecs presocràtics ja parlaven de kínesis, metabolé…). La vida era i és flux, panta rei, com deia l’obscur  -però savi-  Heràclit d’Efes, i no pas immobilitat, identitat, immutabilitat.  Una altra cosa és el que pretenen els que controlen els mecanismes del gran poder, els que volen sotmetre l’home amb un febrós dogmatisme estèril; una altra cosa és el que els sacerdots  -oh terrible concepte!- de tota mena, els cabdills del ramat de les ovelles, voldrien per a dur a terme el seu alliçonament en la tirania de l’obediència..

              …perquè van ser els homes els que van crear els déus, els homes qui van imaginar un món de fantasia transcendent, un més enllà delirant, i aleshores, els jerarques de la tirania, els monarques de l’abstinència, els reis del dogmatisme, els diputats de la mentida, i els sacerdots de l’engany (¿n’hi ha d’alguna altra mena?), van orquestrar la cerimònia de l’anorreament de l’home i de la dona…   

               ….i el que cal saber ara  -i sempre- deu ser:  han triomfat els bruixots?, són els adoradors del no-res -els fills de la por i de la culpa- els que han triomfat?, hem de seguir agenollats davant del tòtem?