GIORDANO BRUNO, o com assassinar un filòsof…

        

          Giordano Bruno, filòsof, morí a la foguera víctima de la Inquisició, el 17 de febrer de l’any 1600, al Campo dei Fiori, a Roma.  Heus aquí, primer, un fragment de la seva obra El candeler (Candelaio, 1582), i després el text on el filòsof venia a justificar el perquè de la seva cèlebre posició en el debat sobre els límits físics de l’univers, és a dir, la seva defensa de la infinitud del cosmos, col·laborant així a fer possible el pas d’un món tancat a un univers infinit (són les tesis de l’obra De Infinito, Universo e Mondi, 1584).

 

          “Contempla en la vela que duu aquest candeler, a qui dono a llum, allò que clarificarà certes ombres d’idees… No fa falta que t‘instrueixi en la meva creença. El temps tot ho dóna i tot ho lleva; tot canvia però res pereix. Un solament és immutable, etern i dura per a sempre, un i el mateix amb si mateix. Amb aquesta filosofia el meu esperit creix, la meva ment s‘expandeix. Per això, no importa quan fosca sigui la nit, espero l’alba, i aquells que viuen en el dia esperen la nit. Per tant, frueix, i mantén-te íntegre, si pots, i retorna amor per amor. “  (El candeler)

          “Io tengo un infinito universo, cioè effetto della infinita, divina potentia, perchè io stimavo cosa indegna della divina bontà e potentia, che, possendo produr oltra questo mondo un altro et altri infiniti, producesse un mondo finito”.

 

          Deixem, finalment, parlar  -per dir-ho d’alguna manera-  al filòsof a qui l’església catòlica romana va cremar públicament a Campo dei Fiori (l’església que acaba de ser altre cop protagonista en un nou escàndol moral d’intolerància i fonamentalisme, a propòsit de la història de la ja difunta Eluana Englaro):