HERTA MÜLLER, En tierras bajas…

 

                   

                     …ha estat una lectura força sorprenent. Des del desconeixement absolut respecte de la seva obra, i a partir només de quatre notícies força mal cosides sobre l’autora, he llegit d’una tirada En tierras bajas. Una sèrie de relats a vegades enigmàtics, sovint duríssims, sempre corprenedors, amb un llenguatge material, sensitiu, potent. Un món enfangat, humit, nevat, paralitzat en l’absurd històric de la Romania comunista, buidat del gairebé més elemental dels sentits. Llevat del que dóna nom al volum, que és considerablement més llarg que la resta, molts dels relats són gairebé poemes, amb un llenguatge treballat, polit, incisiu, que aixeca una munió d’extraordinàries imatges que sedueixen (perquè el colpegen, perquè desperten el seu joc d’associacions conscients o inconscients) el lector. Un punt de trobada de poesia i prosa a cavall d’una de les cares terribles del que va ser el segle XX…    Diu la Fundació Nobel -en un comentari que sembla encertat- que li ha concedit el premi Nobel de Literatura per ser qui “…amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts”.

 

                    “La ciudad está impregnada de vacío. Un coche me atropella los ojos con sus faros… [...]  Y camino detrás de mí, caigo fuera de mí, por sobre el borde mis pensamientos. A mi lado ladra el parque. Las lechuzas se comen los besos que han quedado en los bancos. Las lechuzas ni me miran. En la maleza se acurrucan los sueños cansados, hartos de trajinar. Las escobas me barren la espalda porque me apoyo demasiado contra la noche. Los barrenderos hacen un móntón con las estrellas, las barren en sus palas y las vacían en el canal… [...]  Camino a grandes pasos. Me quedo sin piernas al caminar. El camino ha sido barrido. Las escobas me caen encima. Todo da un vuelco. La ciudad va por el campo a la deriva, hacia algún punto.” (Los barrenderos).

http://www.3cat24.cat/video/1534719