LA LLIBERTAT I LA NECESSITAT… (¿Pensament crític a Batxillerat?, 1)
”Si jo sabés d’alguna cosa que a mi em fos útil, però fos perjudicial per a la meva família, la faria fora del meu cap. Si jo sabés d’alguna cosa que fos útil per a la meva família, però no ho fos per a la meva pàtria, intentaria oblidar-la. Si jo sabés d’alguna cosa útil per a la meva pàtria però que fos perjudicial per a Europa, o bé que fos útil per a Europa i perjudicial per al gènere humà, la consideraria com un crim, perquè sóc necessàriament home, mentre que no sóc francès més que per casualitat.” (Montesquieu)
(¿Algun/a alumne/a de Batxillerat voldria, breument, explicar l’opinió que li mereix aquest fragment de Montesquieu (1689-1755), filòsof de la Il·lustració i autor de De l’esprit des lois, 1748?)
I si no és de Batxillerat…quina enveja.
Tinc ganes de fer visita…
Ada
Segons el que entenc en aquest fragment de Montesquieu, aquest filòsof pertanyent a l’època de la il·lustració francesa té uns pensaments de caire utilitarista, corrent filosofic més propi dels filosofs anglesos.
En aquest text queda pal·lès la ideologia utilitarista de Montesquieu, que com J.S. Mill (un dels grans filosofs utilitaristes, encunyador d’aquest nom), defensa el principi de la felicitat també anomenada màxima utilitarista The gratest hapiness for the greatest people (la màxima felicitat per al màxim nombre de gent), és a dir, el millor és alló que satisfa a més, que crea més felicitat a un mombre més grand de gent.
Montesquieu acaba dient que és francès per casualitat en referencia a uns pensaments més propis d’algun empirista britànic, ja que aquest corrent filosofic és mes propi d’allà.
Aquestes paraules de Montesquieu resumeixen la gran veritat sobre l’ésser humà: tots sóm iguals, sóm persones, ciutadans del món, independentment del lloc on haguem nascut, el color de la nostra pell o el nostre nivell econòmic. Però per desgràcia, la societat ens corromp, tal i com deia el seu compatriota i gran pensador Jean-Jaques Rousseau, i aquesat societat, ja corrompuda des de segles abans de Crist, ha portat a crear l’anomenat nacionalisme.
Què és el nacionalisme? No hi trobo millor definició que aquesta: el nacionalisme és la religió que té com a déu a la nació. La seva adhesió és totalment acrític, i es basa en el pensament absolutament absurd de que per haver nascut a una determinada regió ets millor, més intel·ligent, més guapo i més de tot que el del poble veí. Això és una de les barrabassades, per dir-ho suaument, més grans que ha creat l’home. Però com sempre a la història ens trobem als típics ignorants fanàtics que estarien disposats a matar per la seva pàtria. Digueu-me: per què Catalunya és millor que Espanya? I per què aquesta darrere és millor que Catalunya? O EEUU que la resta del món? Cap d’aquestes preguntes té resposta, ja que totes elles es basen en fal·làcies i mentides.
Artur Belbel