La mirada de Tirèsies

Filosofia política a Escola Oberta/ L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: HOBBES i LOCKE

Posted in ...Lectures, Dret i Literatura, Llibertats, Philo-sophia..., Uncategorized by lamiradadetiresies on Novembre 24, 2015

hobbes7.jpg

 

Escola Oberta, Súnion, dilluns 30 de novembre, 6 tarda: L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: DE L’ABSOLUTISME DE THOMAS HOBBES AL LIBERALISME DE JOHN LOCKE (a càrrec de Francesc J. Vélez)

 

presentacin-john-locke-18-de-marzo-de-2014-1-638.jpg

 

ESCOLA OBERTA 2015-2016 – SÚNION

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Setembre 24, 2015

escola-oberta-sc3banion-15-16

DEL MÓN TANCAT A L’UNIVERS INFINIT. FÍSICA, ASTRONOMIA I FILOSOFIA EN EL RENAIXEMENT

Posted in ...Lectures, Literatures, Pedagogies... by lamiradadetiresies on Abril 18, 2015

DEL MÓN TANCAT A L’UNIVERS INFINIT. FÍSICA, ASTRONOMIA I FILOSOFIA EN EL RENAIXEMENT. Francesc J. Vélez, ESCOLA OBERTA / SÚNION, dilluns 20 d’abril, a les 18 h.Imagen1

400x566-images-altres-2014099_escolaobertarenaixement

…AIXÒ ÉS EL QUE VOLEU?

puigreig

…nens portant la carta als reis enmig d’aquest escenari? aquesta serà la nova Catalunya de CIU-ERC-ANC-Omnium?…i ningú tindrà el valor ni la racionalitat suficient per qualificar amb el seu nom real aquesta barbàrie?…

CARME CERRILLO, Súnion Escola Oberta : CERCANT EL CEL A LA TERRA: POESIA I MÍSTICA

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Novembre 22, 2014

400x566-images-altres-2014099_escolaobertarenaixement

SÚNION ESCOLA OBERTA: Dilluns 24 de novembre: Carme Cerrillo, Cercant el cel a la terra: poesia i mística.

¿EL “DRET A DECIDIR” de CiU (juntament amb el PP, el PSOE, i UPyD)?, A DECIDIR QUÈ?

Posted in ...més democràcia!, igualtat, Justícia social..., Llibertat, República! by lamiradadetiresies on Octubre 21, 2014

…no sabíem res del TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership – Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió)?, no sabíem res dels pactes entre els EE.UU. i la Unió Europea?, no sabíem res dels pactes de PP, PSOE, UPyD, i CiU?, no sabíem res de l’infern de les multinacionals capitalistes que s’acosta?

…què és, exactament, el que impedeix la llibertat i l’emancipació dels ciutadans d’arreu del món?

EL PATRIOTISME ÉS LA MENYS PERSPICAÇ DE LES PASSIONS, J. L. Borges.

Posted in ...més democràcia!, DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, República! by lamiradadetiresies on Octubre 4, 2014

…o com diria Albert Einstein, “El nacionalisme és una malaltia infantil. És el xarampió de la humanitat“.

“Imagine”
de John Lennon

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

——————————————————-

Imagine

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…
Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

Intuint les paraules, Francesc J. Vélez, i l’Ateneu popular de Les Corts

Posted in Lectures poètiques by lamiradadetiresies on Mai 26, 2014

 

 

L’ONADA, avís per a navegants…

Posted in ...més democràcia!, DUDH, fraternitat, igualtat, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Abril 16, 2014

Imatge

         

          …L’ONADA, l’espectacle creat pel director teatral Marc Montserrat Drukker  i Ignacio García May a partir de l’experiment que va dur a terme el professor Ron Jones el 1967, és una lliçó ètica i política que molts ciutadans d’arreu del món, haurien de descobrir, conèixer, entendre, i meditar profundament. A molts milions d’europeus, a uns quants milions d’espanyols, i a més d’un parell de milions de catalans, els seria tremendament enriquidor enfrontar-se amb el que, en el fons, és un atrevit i radical saber-se posar davant del mirall i gosar assumir els defectes propis, i els perills de no afrontar-los seriosament, i a temps. En aquests moments en què la cultura política europea, espanyola, i catalana, és, potser més que mai des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial una cultura de la mentida i de l’alienacióL’ONADA serà un bon revulsiu i un bon antídot contra, en definitiva, el gran perill de sempre: el totalitarisme, el feixisme. Quan les ideologies del rancor, l’exclusió, la irracionalitat, la identitat, la manca de respecte per la Declaració Universal dels Drets Humans, el sectarisme, l’historicisme romàntic de baixíssima volada i, clar, l’essencialisme idealista que es nega a entendre i respectar el tan fonamental, democràtic, i ciutadà, llibertat, igualtat, fraternitat… quan aquestes ideologies són les que avancen, són les que ens governen -o les que ens des-governen-, o les que volen governar-nos, és hora d’anar a veure L’ONADA.

 

lonada 2

 

 

 

 

 

MARK TWAIN, Los escritos irreverentes

Posted in ...Lectures, Bruixots, Laïcitat, Literatures, Llibertat, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Març 13, 2014

ELS ESCRITS IRREVERENTS, Mark Twain

    

Aquest llibre no és publicarà mai. És impossible, perquè es consideraria una ignomínia”. Així es referia Mark Twain, l’any 1909, en una carta enviada a un amic, a Els escrits irreverents. De fet, els escrits van quedar, efectivament, sense publicar i van passar a engruixir l’immens dipòsit de milers de pàgines inèdites de Twain (contes, articles, cartes, crítiques, esbossos, escrits de tota mena…). En el seu testament, Twain encarregava a Clara, la seva filla, i a Albert B. Paine, el seu biògraf, que s’ocupessin de la seva obra inèdita de manera oportuna. Aleshores, els dos marmessors van procedir a publicar algunes peces de gènere divers i a deixar tancades a l’armari moltes altres pàgines. L’any 1939, el crític Bernard DeVoto [1], lliurà al consell testamentari un manuscrit revisat de Els escrits irreverents de Twain i llest per a ser enviat a la impremta. Quan Clara, la filla de l’autor, el va llegir, es negà a publicar-lo: el text de Twain quedà novament amagat.

“Ella (Clara) sostenía que la edición de esas “ideas” apoyarían –por su contenido- el carácter antirreligioso de la Unión Soviética, aunque, según Charles Neider, la verdadera razón estribaba en las ofensas que en las “reflexiones” vierte su padre sobre Mary Baker Eddy, dirigente de la doctrina de la Ciencia Cristiana a la que pertenecía Clara: ella era ya una anciana, y temía que los fanáticos la calumniaran.” [2]

Varen venir aleshores, les dues dècades en les quals, tant la crítica literària nord-americana, com els grans autors del moment, es van començar a adonar del significat que per a la literatura dels Estats Units havia tingut la figura de Twain. Faulkner i Hemingway es van encarregar de la gran defensa de l’autor de Huckleberry Finn.

Twain, que va fer de la seva obra un immens calidoscopi satíric de la naturalesa humana, emprant les tècniques literàries de la caricatura, el simbolisme, l’adaptació de textos populars, o la més pura fantasia, fa en Els escrits irreverents una mena d’assaig de pseudo-història, que algú també anomenarà assaig novel·lat o història ficció.

“Las pequeñas diatribas bíblicas que lo componen, escritas entre 1870 i 1909, evidencian el profundo escepticismo religioso de Twain. El libro que tenemos entre manos, tachado de impublicable per su propio autor, oculta bajo su burlona fachada un ataque incendiario al cristianismo y a la Biblia. En un país tan religioso como Estados Unidos, su actitud descreída le creaba constantes problemas con sus coetáneos. “Cuando prohíben un libro mío en una biblioteca donde tienen la Biblia al alcance de cualquier joven indefenso, la ironía de la situación me parece tan sangrante que, en vez de enervarme, me divierte”, explicaba el autor.”[3]

El volum, editat com DeVoto el presentà, aparegué finalment l’any 1962 (cinquanta-dos anys després de la mort de Twain!) i conté: 

-Les cartes de Satan des de la Terra (text en clau epistolar escrit per Satan i adreçat als seus col·legues arcàngels, que narra des del moment de la Creació per part del Creador, fins el posterior viatge de Satan a la Terra per a investigar la desconcertant raça humana…; el text posa de manifest l’absurd al que pot conduir la religió i la irracionalitat d’unes persones que confien més en la fe que en els seus propis principis)

-Els apunts de la família d’Adam (en aquestes peces Twain hi exhibeix un profund coneixement de la Bíblia i una esmolada perspicàcia per a descobrir-hi les incoherències, les absurditats, la manca de sentit…)

                        -El Diari de Matusalem

                        -Anotacions posteriors del Diari de Matusalem

                        -La autobiografia d’Eva

                        -El Diari de Sem

-Carta des del Cel (divertida missiva d’estil funcionarial on un àngel posa al dia a un carboner sobre l’estat de les seves peticions tant públiques com privades, les que li són concedides i les que no, i per quins motius s’accepten o es neguen…)

Com planteja E. Molina a l’article dedicat a Twain en el blog Solodelibros [4]

http://www.solodelibros.es/29/02/2012/los-escritos-irreverentes-mark-twain/  : “Twain es demoledor en su visión de la práctica religiosa: Satán es mordaz en sus misivas, y aunque la sátira es extrema, lo verdaderamente atroz es comprobar la falta de coherencia y sensatez de la que hacemos gala en nuestra concepción del universo. La narración del ángel observador es cáustica, fijándose en los detalles que pasamos por alto como convencionales y que no son más que actos irracionales fruto de la ignorancia, el miedo y la soledad. Valga un ejemplo:

“El Humano es una curiosidad maravillosa. […] Desde el principio hasta el final y siempre, es un sarcasmo. Sin embargo, ingenuamente y con toda sinceridad, se llama a sí mismo «la obra más noble de Dios». Esto que os digo es verdad. Y no es una idea nueva en él, sino que la repite desde tiempos inmemoriales, tanto que ha acabado por creérsela, sin que nadie en toda su raza sea capaz de reírse de ella. […] Está convencido de que el Creador no sólo está orgulloso de él, sino que le quiere, que tiene pasión por él y que se pasa las noches en vela, rendido de admiración, sí, vigilándolo y manteniéndolo fuera de peligro. Cuando reza, está convencido de que el Creador le escucha. ¿No es una idea pintoresca?” “

Mark Twain


[1] Bernard Augustine DeVoto (1897-1955): autor de La América de Mark Twain.

“DeVoto became an authority on Mark Twain and served as a curator and editor for Twain’s papers. From 1936 to 1938 he lived in New York City, where he was editor of the Saturday Review of Literature, after which he returned to Massachusetts.”

[2] Aquesta cita és del pròleg-introducció al llibre Sobre la religión (Reflections on Religion) de Mark Twain realitzat per Sonia Santos Vila (Ediciones Sequitur, Madrid, 2011, p. 8). La reflexió de Sonia Santos fa referència a la posició general de Clara en relació a tots els textos encara inèdits del seu pare que s’ocupaven del tema religiós.

[3] Cita de la introducció de Gabriela Bustelo a Mark Twain, Los escritos irreverentes, El panteón portàtil de Impedimenta, 2010, pp. X-XI. Gabriela Bustelo és l’autora de la traducció i de la introducció del volum.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 25 other followers