…SE’N VA EL VEÍ (Molta sort!) (Moments of Life… RUSSIAN RED, Just like a wall)
…de fet suposo que ens continuarem veient… però tantes vegades l’hem fet petar parlant de música, que una mica de Russian Red potser anirà bé. El 26 de juny d’enguany, en el BCN mp7, Músiques en procés, la vam escoltar en directe… Segur que et seguirem trobant en el blog de Can Fontde. See you later.
La mirada de Tirèsies 
Trobaré a faltar la seva col·lecció de “samarretes musicals”…
Aquest tema de Poets of the Fall, Late Goodbye, és idoni per l’ocasió!
…no només les samarretes trobaràs a faltar Ciutadà Carrawell, no només les samarretes. Per cert, veig que -una mica com el gurú Fontde- tu també trobes-descobreixes músics i música molt interessant a la xarxa, no?… això de “Poets of the Fall” m’ha agradat molt… gràcies!
Gràcies, veí! Aquell dia que la vam veure (la Lourdes Hernández-Russian Red) jugava Espanya contra… Rússia, no?
Russian Red també va guanyar per golejada!! Demostra que per emocionar el personal, amb una guitarra, bones cançons i una veu que surti de l’ànima ho tenim més fàcil. Honestedat i coherència. Altres ho fan amb tot de focs artificials i impostacions, i què en treuen? Res. De fet, potser sí, alguns es forren, però deu ser molt trist, no?
Doncs res, ja sabeu on sóc, reivindicant els que viuen al “marge de…”
Com tu mateix, Francesc, i la teva impactant poesia d’un món desolat, corcat, que haurà de tornar-se a inventar. A “El lament d’Europa”, el teu darrer poemari que acabo de llegir, ens poses les vergonyes a la llum, ens sotraguejes, i això és el que necessitem, que ens sacsegin l’ànima.
Gràcies per tot, veí… i la resta, ja podeu córrer a la Casa del Llibre a buscar aquest torbador “El lament d’Europa”; per pocs euros graaaaans reflexions sobre l’existència.
1ptó
joanfontde
M’havia arribat el rumor de que el Fontde marxa de l’escola però no m’ho havia confirmat ningú. Ara sí, amb la teva entrada queda tot clar!
T’he trobat!
No sé si saps que ja vaig comprar-me el teu llibre fa vàries setmanes, i tot i llegir-me’l amb una tarda l’he anat absorbint més a poc a poc al llarg d’aquests dies…
…tot i que suposo que ja en parlarem, per ara només dir-te que felicitats…com bé ha dit el Fontdeglòria…sacsejes l’ànima…
Un petó poeta