La mirada de Tirèsies

HARUKI MURAKAMI, El meu amor Sputnik…

Posted in ...Lectures, Kalós, kalé, kalón..., Literatures, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 6, 2008

murakami-1 

          …recordo que a qui primer vaig llegir va ser a l’altre Murakami, el de Azul casi transparenteRyu Murakami (1952, Sasebo, Nagasaki, Japó), perquè me’l va recomanar, i me’n va deixar un exemplar, l’A.G.  Tothom sap, suposo, que no tenen absolutament res a veure l’un amb l’altre.  

          Haruki Murakami,  村上 春樹 (1949, Kyoto, Japó), és l’autor de Tòquio blues (1987,  ノルウェイの森,  Noruwei no mori),  L’amant perillosa. Al sud de la frontera, a l’oest del sol  (1992, 国境の南、太陽の西, Kokkyō no minami, taiyō no nishi), El meu amor Sputnik  (1999, スプートニクの恋人,  Supūtoniku no koibito), Kafka a la platja  (2002, 海辺のカフカ,  Umibe no Kafuka), i d’altres novel·les i  relats. També ha traduït al japonès textos de John Irving, Francis Scott Fitzgerald, Raymond Carver, Paul Theroux

          Els següents fragments són de la traducció d‘El meu amor Sputnik  (Editorial Empúries):

          “…Algú va dir una vegada que si una cosa queda explicada amb un sol llibre, no val la pena que l’expliquin.”

          “Sense fer cap escàndol, doncs, vaig deixar de preocupar-me de la diferència entre saber i no saber. Això es va convertir en el meu punt de partida. Una posició terrible per començar, potser, però les persones necessitem un trampolí improvisat, ¿oi?  La qual cosa explica que vaig començar a considerar els dualismes com fons i forma, objecte i subjecte, causa i efecte, els nusos de la mà i la resta de mi, no com a parelles blanc/negre, sinó com a elements inextricables l’un de l’altre. Tot havia caigut pel terra de la cuina: sal, pebre, farina, midó. Tot barrejat en una pasta.”

          “És clar que el que estic escrivint ara no és una novel·la. No sé ni com qualificar-ho. Només com a escriptura. Penso en veu alta, així que no cal embolicar-ho ben embolicat. No tinc obligacions morals. Només  -mmm-  penso. He estat molt de temps sense pensar de debò, i segurament continuaré sense fer-ho en un futur previsible. Pero ara mateix, en aquest moment, penso. I ho faré fins al matí. Pensar.”