THOMAS PYNCHON, V.

 

               (Four images from “Pictures of What Happens on Each Page of Thomas Pynchon’s Novel Gravity’s Rainbow”, by Zak Smith, 755 drawings in various media, each 5  1/2  by  4  1/2 inches, 2004, Collection of the artist; courtesy Fredericks Freiser Gallery, New York)

 

          …les vacances d’aquests darrers dies, vull dir els dies de l’acabament d’un any i l’inici d’un altre (perquè això sí, s’ha de reconèixer, que el temps ho té:  mai no deixa d’arribar, de passar, de fluir, mai no s’atura el panta rei del savi Heràclit), les vacances les inverteixo, entre d’altres coses, en la lectura de V., del conegut-desconegut Thomas Pynchon (Nova York, 1937).   A aquest monstre de la literatura postmoderna nordamericana m’hi acosten diversos camins, però un d’evident és el d’Enrique Vila-Matas, un dels apòstols de la invisibilitat, de la desaparició, de l’anonimat (…una experiència-literària? La lectura de Doctor Pasavento, seguida de la Y Pasavento ya no estaba!). Sembla que Pynchon va ser alumne de Vladimir Nabokov a la Universitat de Cornell però, potser com no podia ser de cap altra forma, Nabokov no recordà mai haver-lo tingut com a alumne.

          Thomas Pynchon vol dir  V. (1963), La subasta del lote 49 (1966), El arco iris de gravedad (1973), Lento aprendizaje (1984), Vineland (1990),  Mason y Dixon (1997),  Against the Day (2006)…

          Pel que fa a V., dir que és una novel·la (¿és una novel·la?) estranya, prenyada des de les primeres pàgines fins a les últimes d’un to misteriós, un to que sembla voler esmunyir-se del lector, que sembla voler anar a la seva, obligant a qui llegeix a perseverar en l’aventura literària de l’autor; una novel·la plena de grandíssims moments, divertits, hilarants, emotius; un text farcit de profundes reflexions d’àmbit filosòfic, polític, que sovint passen davant dels ulls del lector més com a “retrats” de situacions, com a “imatges” del que se’n dóna notícia, que no pas amb la voluntat explícita d’explicar res; un text on la utilització dels eixos espai/temps demanen del lector especial atenció, i esforç; un text global, històricament i geogràficament global, panamericà, paneuropeu;  un text on “V.” marca el territori de la construcció magnífica de la fantasia literària (de la voluntat de l’autor), però on és molt difícil saber qui és V. (si és que és algú…); un cert sobre la fragmentació de la identitat del subjecte, sobre la fragmentació del personatge, sobre la fragmentació de la post-història; una gran arquitectura literària on cal deixar-se portar pels ritmes, plurals, múltiples, de les històries que acull…