DÉU A LA PLATJA (Haruki Murakami, III)

          …a Kafka a la platja (i ja veieu que vaig amunt i avall amb Haruki Murakami), en el capítol 30 hi llegim:  

          “-Escolta, Hoshino. Deú només existeix dins la consciència de les persones. Per bé o per mal, al Japó Déu sempre ha estat un concepte molt flexible. La prova és el que va passar després de la guerra. Abans de la guerra l’emperador era Déu, però amb la derrota el general MacArthur li va manar que renunciés a la divinitat i ell no va tenir cap inconvenient a fer aquella declaració dient que era una persona normal, i a partir del 1946 va deixar de ser Deú…  […]     És clar, home. Tots els objectes estan en transició. La terra, el temps, els conceptes, l’amor, la vida, les creences, la justícia, el mal… tot és fluid i transitori. No hi ha res que es quedi sempre al mateix lloc o que tingui sempre la mateixa forma. L’espai és com un immens servei de paqueteria.”