BALTHUS, Memòries… (Balthassar Klossowski de Rola, 1908-2001)

                    “Ben mirat, crec que el meu camí ja estava traçat des de la infantesa. Els meus pares hi van contribuir amb les seves relacions artístiques, amb aquells pintors que convidaven a casa i que em van posar, per dir-ho d’alguna manera, el pinzell a la mà; amb els mestres que el meu pare admirava, sobretot Piero della Francesca; amb el descobriment de Cézanne, les seves fruites, quasi bé res i alhora tot, la seva singular gràcia que era d’una joventut mai vista, mai descoberta fins aquell moment.  Jo veia el que havia de pintar a través de Bonnard i de Cézanne, i també del que escrivia Rilke, era el món invisible i el visible alhora, el lloc on el real i el somni arriben a tocar-se i ens empenyen molt lluny.”

 

 

 

 

 

 

 

 

  

              

 

                 “…pintar mirant altre cop Courbet i  Cézanne, i Delacroix i els meus estimats italians. El pintor només existeix en aquesta disponibilitat, en aquestat humilitat. Deixar que siguin els altres els que interpretin, cerquin, i comprenguin, que analitzin tot el que els vingui de gust. El pintor no sap res d’això. Pinta, res més, no intenta traduir res. 

              El que s’ha de cercar de totes les maneres és, en primer lloc, el silenci. Per aquest motiu em sembla ridícul i superflu provar d’explicar la pintura amb la paraula. ¿Quines paraules, quines frases podrien expressar els espais de silenci, secrets i obscurs, als que tothom vol trobar un sentit, dels que tothom en vol prendre alguna cosa?”