HARUKI MURAKAMI, ROSSINI i La gazza ladra…

                    Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, de Haruki Murakami (Maxi Tusquets, 2008), s’obre amb una referència a Rossini (1792-1868). De fet, La gazza ladra, que és una mena de mig melodrama, mig òpera, composta per Rossini el 1817, amb una obertura molt coneguda, és el títol de la primera part de la novel·la, pràcticament dues-centes cinquanta pàgines del total de nou-centes que té el volum, d’aquest viatge de Murakami a la ment i a la conducta de l’home contemporani.

                     “Cuando sonó el teléfono, estaba en la cocina con una olla de espaguetis al fuego. Iba silbando la obertura de La gazza ladra, de Rossini, al compás de la radio, una emisión en FM. Una música idónea para cocer la pasta…”

                      Kubrick va utilitzar l’obertura de Rossini a  A Clockwork Orange, Sergio Leone a Once Upon a Time in America, i ha aparegut en més d’un anunci, i en més d’un de molt conegut. Un altre cas, d’entre tants, d’apropament d’arts, de barreja de gèneres, de  mixtures, d’interrelacions, d’entrecreuaments, de construcció pacient d’arquitectures narratives que trenen les seves branques amb d’altres aspectes de la creació artística, d’ironia… com la mateixa novel·la de l’autor japonès, com la mateixa experiència del seu protagonista, Tooru Okada, amb els seus somnis, amb la seva Kumiko –i les altres kumikos-, amb les realitats, amb personatges que apareixen i desapareixen, amb històries viscudes i patides en el record de la segona guerra mundial, amb trucades telefòniques, pous, fronteres reals i virtuals, mons dintre d’altres mons…