La mirada de Tirèsies

HARUKI MURAKAMI, ROSSINI i La gazza ladra…

Posted in ...Lectures, Kalós, kalé, kalón..., Literatures, Música i músiques, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on gener 19, 2010

                    Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, de Haruki Murakami (Maxi Tusquets, 2008), s’obre amb una referència a Rossini (1792-1868). De fet, La gazza ladra, que és una mena de mig melodrama, mig òpera, composta per Rossini el 1817, amb una obertura molt coneguda, és el títol de la primera part de la novel·la, pràcticament dues-centes cinquanta pàgines del total de nou-centes que té el volum, d’aquest viatge de Murakami a la ment i a la conducta de l’home contemporani.

                     “Cuando sonó el teléfono, estaba en la cocina con una olla de espaguetis al fuego. Iba silbando la obertura de La gazza ladra, de Rossini, al compás de la radio, una emisión en FM. Una música idónea para cocer la pasta…”

                      Kubrick va utilitzar l’obertura de Rossini a  A Clockwork Orange, Sergio Leone a Once Upon a Time in America, i ha aparegut en més d’un anunci, i en més d’un de molt conegut. Un altre cas, d’entre tants, d’apropament d’arts, de barreja de gèneres, de  mixtures, d’interrelacions, d’entrecreuaments, de construcció pacient d’arquitectures narratives que trenen les seves branques amb d’altres aspectes de la creació artística, d’ironia… com la mateixa novel·la de l’autor japonès, com la mateixa experiència del seu protagonista, Tooru Okada, amb els seus somnis, amb la seva Kumiko –i les altres kumikos-, amb les realitats, amb personatges que apareixen i desapareixen, amb històries viscudes i patides en el record de la segona guerra mundial, amb trucades telefòniques, pous, fronteres reals i virtuals, mons dintre d’altres mons… 

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. clara aguilar said, on gener 19, 2010 at 7:49 pm

    Mira que va forta la dona del telèfon…
    A que no endevines qui em va recomenar aquest llibre?

  2. John Carrawell said, on gener 20, 2010 at 8:30 pm

    Mai les prop de 900 pàgines que té aquesta obra mestra no m’havien semblat tan lleugeres: engolir oració rere oració, somni rere somni, pou (obert) rere pou (tancat)… i tot per veure què s’ocultava més enllà del barret de plàstic vermell de l’estrafolària Malta Kanoo o de la repugnant repel·lència de l’impassible Noboru Wataya. És Murakami, o com obtenir la mescla perfecta amb substàncies, a priori, insolubles.

    Murakami és, possiblement, el referent de qualsevol fabricant de reproductors multimèdia. Perquè és envejable que un llibre porti al límit les possibilitats de la teva imaginació al ritme d’una combinació de música, viatges onírics, cultura, història i més. I és que, en el fons, tots volem baixar al pou…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: