La mirada de Tirèsies

DUET PER A UNA SOLA VEU…

Posted in ...Lectures, Literatures, Música i músiques, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Abril 25, 2010

 

               Es pot veure al Teatre Romea de Barcelona Duet per a una sola veu, de Tom Kempinski (Duet for One, estrenada el 1980). La història troba la seva primera inspiració en el cas de Jacqueline Mary du Pré (1945-1987), cel·lista britànica casada (el 15 de juny de 1967) amb el pianista Daniel Bareboim, i afectada (va ser diagnosticada l’octubre de 1973) d’esclerosi múltiple (des del 1971, la intèrpret havia començat a perdre la sensibilitat dels dits i altres parts del seu cos). Els darrers concerts públics els va fer el febrer de 1973 a Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein. La progressió de la malaltia va incapacitar-la absolutament per a l’activitat concertista.

                 Kempinski recrea aquesta història posant en escena l’episodi de la relació entre Stephanie Abrahams, famosa violinista, afectada d’esclerosi múltiple -i casada amb un cèlebre compositor-, i el seu psiquiatre, el Dr. Feldman. Al llarg d’una sèrie sessions de teràpia, els protagonistes aniran teixint, entre riures i plors, l’irremeiable descens d’ella a les veritats del seu infern, i el delicat treball d’ell en el seu intent de conduir la pacient a l’acceptació i comprensió del seu present, i a la superació del fantasma de la depressió. El mateix Kempinski fou el guionista de la versió cinematogràfica protagonitzada per Julie Andrews (Stephanie Anderson), Alan Bates (David Cornwallis), i Max Von Sydow (Dr. Louis Feldman).

                La versió del Romea, dirigida per Magda Puyo, protagonitzada per Àngels Bassas i Mingo Ràfols, tots dos en un treball excel·lent, i amanida per les intervencions en directe de les violinistes Cornelia Lörcher i Maria Roca, és un artefacte de primera qualitat. De la mà dels actors protagonistes, de les seves preguntes i respostes, dels seus silencis, dels seus jocs irònics o descarnats, de les seves reaccions, sinuoses i subtils, o enfurismades, i a cavall del plat fort que és la realitat d’una malaltia incurable i progressiva que ha tallat irreversiblement la vida de la protagonista com a concertista, Duet per a una sola veu enfronta l’espectador a un calidoscopi de reaccions i reflexions que no el poden deixar indiferent. El sentit de la vida, les relacions humanes, el cos, la salut, la malaltia, l’atzar, el destí, l’art, la creació, la bellesa, la música… Una hora i mitja intensa i extensa, comprimida i fluent, rica.

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ada said, on Abril 27, 2010 at 8:21 pm

    Intentaré anar-la a veure la setmana que ve!
    Jo no he vist la pel.lícula, però n’he vist una altra basada en la història de Jacqueline Mary du Pré , que es diu: Hillary and Jackie.
    Espero que vagi tot bé! A veure si trobem temps per dinar, cafetejar, sopar?

  2. Ada said, on Abril 29, 2010 at 1:14 am

    Ja saps que no tinc remei, el Barça em debilita. I no passa res. Demà tornarà a sortir el sol (només faltaria no?)…per res vull que deixi de girar el món. És simplement una emoció més, una emoció ben forta!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: