DUET PER A UNA SOLA VEU…

 

               Es pot veure al Teatre Romea de Barcelona Duet per a una sola veu, de Tom Kempinski (Duet for One, estrenada el 1980). La història troba la seva primera inspiració en el cas de Jacqueline Mary du Pré (1945-1987), cel·lista britànica casada (el 15 de juny de 1967) amb el pianista Daniel Bareboim, i afectada (va ser diagnosticada l’octubre de 1973) d’esclerosi múltiple (des del 1971, la intèrpret havia començat a perdre la sensibilitat dels dits i altres parts del seu cos). Els darrers concerts públics els va fer el febrer de 1973 a Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein. La progressió de la malaltia va incapacitar-la absolutament per a l’activitat concertista.

                 Kempinski recrea aquesta història posant en escena l’episodi de la relació entre Stephanie Abrahams, famosa violinista, afectada d’esclerosi múltiple -i casada amb un cèlebre compositor-, i el seu psiquiatre, el Dr. Feldman. Al llarg d’una sèrie sessions de teràpia, els protagonistes aniran teixint, entre riures i plors, l’irremeiable descens d’ella a les veritats del seu infern, i el delicat treball d’ell en el seu intent de conduir la pacient a l’acceptació i comprensió del seu present, i a la superació del fantasma de la depressió. El mateix Kempinski fou el guionista de la versió cinematogràfica protagonitzada per Julie Andrews (Stephanie Anderson), Alan Bates (David Cornwallis), i Max Von Sydow (Dr. Louis Feldman).

                La versió del Romea, dirigida per Magda Puyo, protagonitzada per Àngels Bassas i Mingo Ràfols, tots dos en un treball excel·lent, i amanida per les intervencions en directe de les violinistes Cornelia Lörcher i Maria Roca, és un artefacte de primera qualitat. De la mà dels actors protagonistes, de les seves preguntes i respostes, dels seus silencis, dels seus jocs irònics o descarnats, de les seves reaccions, sinuoses i subtils, o enfurismades, i a cavall del plat fort que és la realitat d’una malaltia incurable i progressiva que ha tallat irreversiblement la vida de la protagonista com a concertista, Duet per a una sola veu enfronta l’espectador a un calidoscopi de reaccions i reflexions que no el poden deixar indiferent. El sentit de la vida, les relacions humanes, el cos, la salut, la malaltia, l’atzar, el destí, l’art, la creació, la bellesa, la música… Una hora i mitja intensa i extensa, comprimida i fluent, rica.