VÍCTOR BALCELLS MATAS mata, matava, i segurament continuarà matant monstres (i altres éssers) per tu

          …doncs, això, que en Víctor Balcells Matas, amb aquest cos adàmic i aquesta massa muscular treballada durant hores i hores de gimnàs, emergeix en el món-del-llibre-publicat (el nom de l’editorial ja dóna testimoni de la follia en què ell, i alguns dels seus amics-enemics-de-camp-platja-i-jardí estan immersos). En Víctor (clar!, amb aquest nom ja tens mitja batalla guanyada…), afirma, després d’anys d’investigacions en un laboratori de genètica-i-periodisme-esportiu de Salamanca (dirigit per un descendent de Fray-Luis-de-Leon-decíamos-ayer…) haver-se autoengendrat a partir d’un ou (kínder?), i haver estat adoptat (segrestat?, llogat?) per una família de la ciutat que celebra consultes electorals (d’èxit reconegut) sobre la forma, naturalesa i sentit de la seva coneguda avinguda Diagonal. No pas l’atzar ni tampoc la impostura, van conduir l’ànima-cos d’en Víctor a les platges italianes d’ossi di sepia, on uns cosins de Jakob von Gunten el van fer llegir molt, molt, i molt. És quelcom gairebé familiar -podríem atrevir-nos a dir- això de ser un malalt de literatura (véase, a propósito, de esta afirmación la siguiente pecera-blog-llena-de-huesos). Doncs, això que dèiem, que ara, en Víctor, aplega en un volum -de format no habitual-, una selecció dels seus millors relats (l’antologia no arriba a la trentena, però en els calaixos del seu palau-perillós diuen que se n’hi acumulen més de 15.ooo!!! ). Relats de vida, mort, amor, desamor, pornografia, llibres, petons, peixos, seduccions, dies i nits, aniversaris, parcs, monstres, bellesa i belleses, vladimirs, vladichulos, soledat, més llibres i literatures-dins-dels-llibres-dins-de-les-literatures, més monstres, éssers no identificats, pingüins, famílies, retrats, vagons de metro, rius, errors, ombres, cataclismes… un viatge a la humana condició, un viatge dantesc -de la mà d’un humor reconfortant- pels viaranys de la ironia que s’atreveix a quasi tot…

          …bé, no sé, no em feu dir més coses sense gaire sentit, i aneu-vos-en a comprar el llibre, i a llegir-lo. La presentació es fa ver dijous passat a La Central. Jo no hi vaig poder anar perquè estava corregint centenars d’exàmens (?) de Nietzsche, i de Freud…  a veure, Víctor, no et sembla que d’aquesta barreja d’exàmens, esclavituds, presentacions de llibres, nihilisme nietzscheà, i somnis freudians, en podria sortir algun relat?  A les teves mans, senyor, encomano el meu esperit…