La mirada de Tirèsies

Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…

 

[…]…nacemos a esta lastimosa devastación

nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años

y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda

y los bancos arderán

el dinero no servirá para nada

se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes

habrá armas y revueltas por todas partes

la tierra no servirá para nada

disminuirá la producción de alimentos

el control del poder nuclear estará en muchas manos

las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra

hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros

los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales

el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto

no se verá el sol y siempre será de noche

los árboles se morirán

desaparecerá la vegetación

hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones

el mar estará contaminado

los lagos y ríos se volatilizarán

la lluvia será el nuevo oro…  […]

 

Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. albakoala said, on Juliol 19, 2012 at 9:18 am

    El gran Francesc Velez! Soc l’Alba Montserrat, una exalumna, suposo que te’n recordes de mi, vaig aprendre moltissim amb tu I de tu, ets un dels meus “pepitogrillos”, amb tu vaig aprendre a pensar (aquesta me la pagaras). No sabras que m’ha passat, estava aquesta nit en el meu llit alemany i he somniat amb tu jeje en el somni estavem al passeig davant l’antic Sunion I jo et regalava una minirosa dins un tap de cacaolat, I a tu et feia molta gracia… I al despertar t’he buscat al google, I entre varies coses a la wiquipedia he trobat el teu interessant blog. La proxima vegada que vaixi a Barcelona anire a veuret alla dalt, I potser et porto un girasol, que aqui a Munic en tinc molts. En vols un? sembla que et mirin fixament, em fascina la seva mirada .. Saps que? La Neus, la meva bessona, esta embarassada, es dira Ona, encara no ha nascut I ja me l’estimo… Li explicarem que deu ha mort de part teva jeje estic treballant a Munic, venent bratwurst I frankfurst en una carnisseria, aprenc moltissim l’alemany, “senyora, encara belluga” jeje soc la reina del Wurst. Molts records, i petons, I una mirada.

  2. lamiradadetiresies said, on Juliol 22, 2012 at 12:30 pm

    …caram, caram! això sí que són bones notícies! Com estàs Alba? Preguntes si recordo les teves roses?, sobretot aquella microcòspica en un tap de plàstic?, si us plau, Alba, com podria oblidar una cosa així? Les teves roses es van anar convertint en una tradició que tu feies possible cada any i que es deuria acabar, entre d’altres coses, perquè tu anaves amunt i avall, caminant pels camps de la vida, de les feines, dels estudis, de les relacions, de les flors… a veure si trobo la manera de parlar amb tu via correu electrònic… una abraçada molt tendra per a la Neus, una enhorabona per a l’Ona, i el girasol ja el pots començar a pensar… un petó, albakoala! (…encara jugues a futbol?)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: