La mirada de Tirèsies

L’ONADA, avís per a navegants…

Posted in ...més democràcia!, DUDH, fraternitat, igualtat, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Abril 16, 2014

Imatge

         

          …L’ONADA, l’espectacle creat pel director teatral Marc Montserrat Drukker  i Ignacio García May a partir de l’experiment que va dur a terme el professor Ron Jones el 1967, és una lliçó ètica i política que molts ciutadans d’arreu del món, haurien de descobrir, conèixer, entendre, i meditar profundament. A molts milions d’europeus, a uns quants milions d’espanyols, i a més d’un parell de milions de catalans, els seria tremendament enriquidor enfrontar-se amb el que, en el fons, és un atrevit i radical saber-se posar davant del mirall i gosar assumir els defectes propis, i els perills de no afrontar-los seriosament, i a temps. En aquests moments en què la cultura política europea, espanyola, i catalana, és, potser més que mai des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial una cultura de la mentida i de l’alienacióL’ONADA serà un bon revulsiu i un bon antídot contra, en definitiva, el gran perill de sempre: el totalitarisme, el feixisme. Quan les ideologies del rancor, l’exclusió, la irracionalitat, la identitat, la manca de respecte per la Declaració Universal dels Drets Humans, el sectarisme, l’historicisme romàntic de baixíssima volada i, clar, l’essencialisme idealista que es nega a entendre i respectar el tan fonamental, democràtic, i ciutadà, llibertat, igualtat, fraternitat… quan aquestes ideologies són les que avancen, són les que ens governen -o les que ens des-governen-, o les que volen governar-nos, és hora d’anar a veure L’ONADA.

 

lonada 2

 

 

 

 

 

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. lakk said, on Abril 16, 2014 at 3:34 pm

    Només n’he vist la pel·lícula, però Die Welle sempre és imprescindible.

    L’error que vaig cometre la primera vegada que la vaig veure, va ser pensar que eren les idees (unes de ben poca-soltes) les causants dels fatals desenllaços del feixisme i el totalitarisme.

    Després, i crec que la pel·lícula ho ensenya molt bé, he vist la importància cabdal del drama humà de la solitud, de la desconnexió amb la vida, de la necessitat de l’escalfor del grup. Les idees i la raó poden conduir-se en direccions inversemblants, poden treure perspectiva de la realitat, però és aquesta buidor i por i frustració sistemàtica i sistematitzada la cascada de l’horror.

    Suposo que l’adolescència (i l’adolescència cronificada), com la solitud, és un mirall massa dolorós que no deixa escapar les mirades a la feina, als fills, als altres… i que irromp amb força per desencadenar la pau, o la guerra.

    • lamiradadetiresies said, on Abril 16, 2014 at 8:25 pm

      …potser, una de les cares del problema és que l’home, l’individu, el ciutadà, no vol fer ús de la seva autonomia racional, de la seva independència personal, de la seva llibertat inalienable, del seu lliure albir moral, i prefereix (davant del drama de la solitud que tu, tan encertadament, esmentes) fondre’s en un grup que acaba essent un ramat, amb tot el que els ramats impliquen. Quan els homes renuncien a ser homes, és a dir, quan neguen la seva pròpia llibertat racional, i es disposen a convertir-se en ovelles en mans dels pastors, som a l’inici de la barbàrie. El segle XX ens en va ensenyar moltes de coses sobre el totalitarisme, sobre el feixisme, sobre la intolerancia, sobre la ideología, sobre la mentida… però no sembla que les recordem correctament totes aquestes coses. No hi pot haver en política res per sobre de l’home-individu-ciutadà; si no és aixì, el que es posi per sobre (la religió dels déus i del Déu, la terra, la història, la nació, les banderes, el diner i l’enriquiment, la tradició, la sang, la raça, la identitat, el passat…), acabarà oprimint-lo, sacrificant-lo, destruint-lo. Caldrà tornar a omplir de sentit la LLIBERTAT, la IGUALTAT, i la FRATERNITAT, cada dia, cada dia, cada dia…

      • lakk said, on Abril 16, 2014 at 9:49 pm

        …de quin sentit?

        Masses cops la llibertat s’usa pels tirans per controlar-nos i oprimir-nos, i pels alliberadors per oblidar qui som i d’on venim…, la igualtat per establir una justícia molt desigual oblidant la veritable i envejable i mereixedora igualtat del “voler ser feliç amb tu”…, i massa sovint la fraternitat per amagar les tensions d’un món que no volem. Amb aquest panorama no ens hauríem de sorprendre de les onades…

        L’onada serveix per això! Per tancar la capsa dels trons (que no destruir-la) i que tot torni a estar quiet. La societat massa cops es defensa del progrés, de la història amb cops contra el brogit, la complexitat… ho destrueix tot, i només deixa les cendres de la covardia.

        Sento sentir que hauríem de sentir més, i trobar sentits més sentits per tots els que senten, que els sentits sentits en els llibres d’història.

  2. pol bolibar said, on Abril 21, 2014 at 12:15 am

    hola apreciat francesc, m’agrada llegir-te de nou. Jo entenc, lakk, que la liberté-égalité-fraternité i altres bons valors acabats en altres vocals no els escateix o omple de sentit ningú més que cada u, per molt que tothom els manotegi (i aquest és el difícil treball, sospesar la justícia que impera sobre uns que ensenyen una foto o canten una cançó i la justícia davant d’uns altres que ensenyen unes altres fotos o canten unes altres cançons, veure la irracionalitat d’uns veïns que en comptes de convidar-se a sopar, recomenar-se pel•lícules o practicar altres fraternitats s’odien per culpa de dues banderes als balcons… els hashtags de sempre -llibertat de pensament, etc- davant de tantes majories absolutes i telenotícies -cony) i salut.

    • lamiradadetiresies said, on Abril 21, 2014 at 6:13 pm

      …Pol, benvingut!…em sembla que en força coses estic d’acord amb tu. De totes maneres, tant pel que fa al que tu dies com pel que es refereix al que diu l’amic Lakk, hi ha molts moments en els que em sembla que les coses són més fàcils del que volem veure, i sobretot més fàcils i transparents del que molts dels nostres polítics (catalans, espanyols, i europeus) volen que vegi la ciutadania. Jo quan em refereixo -generalitzant- a la clàssica formulació de llibertat-igualtat-fraternitat vull referir-me a un plantejament que essencialment té en compte els ciutadans, les dones i els homes de les ciutats (a mi m’agraden les ciutats, les “polis” com a referència política), de les diverses organitzacions socials, de les comunitats, dels països, dels Estats… que té en compte els homes i les dones i els seus drets (car ells són essencialment el subjecte dels drets), el seu benestar, la justícia amb que se’ls ha de tractar, la felicitat que tenen dret a construir-se, l’absoluta autonomia personal que han de tenir en qüestions morals, ètiques, culturals, religioses… cadascú és senyor de si mateix, del seu cos, del seu esperit, i cap autoritat política ni religiosa -de cap ordre- li ha de dir què ha de fer o què no pot fer. I més enllà d’aquesta llibertat (que defineix políticament i jurídicament l’individu, i que és potser l’essència del fet humà) la resta és la lluita per unes condicions econòmiques d’igualtat i justícia, francament difícils d’assolir en estructures avançades de capitalisme salvatge, i en utilitzacions demagògiques, ideològiques, i reaccionàries de l’anomenada “crisi” (¿però la “crisi” no era simplement una grandiosa estafa duta a terme pel capitalisme més groller i la seva ànima les estructures bancàries?)… La resta, torno, és el compromís dels ciutadans amb fer avançar mecanismes reals, realistes, socialdemòcrates, socialitzants, comunitaristes, solidaris, etc. que tendeixin a fer posible que la immensa majoria de la societat es trobi entre una minoria (cada cop més petita) de rics, i una minoria cada cop també més petita (això és el que cal combatre) de pobres i desemparats. La igualtat es construeix socialment repartint de manera justa i progressiva les despeses i els beneficis, i no com fan actualment els nostres polítics catalans, espanyols, i europeus… La igualtat justa (i diversa, sí, també diversa) es construeix si es vol construir, però aquest valor-idea no és el que empeny la nau de la classe política (i em sembla que el de la llibertat, i el de la fraternitat, tampoc).

  3. lakk said, on Abril 22, 2014 at 9:59 am

    Mestres!

    Afortunadament per tu, Francesc, pots veure la cara bona de les ciutats. Jo, cada dia, quan hi baixo, em costa allunyar l’atenció de la contaminació, la brutícia, l’alienació, l’estretor… Tot és gris i mort. No…, jo sóc de poble i, si molt m’apures, de barri…

    De totes maneres, suposo que el que a mi em preocupa és l’imprescindible acotació en l’ús dels termes llibertat, igualtat i fraternitat. Per a què ens poden servir aquests conceptes? Em costa de veure com els podem utilitzar per alleugerir la crisi econòmica i ecològica. Cap sistema de producció, distribució i consum és lliure. Tot té una tendència molt clara que no permet de gaires desviacions individuals en el si de la societat.

    En el capitalisme, liberalisme, consumisme… no existeix res semblant a la llibertat ni la igualtat. Com a molt una aparença del que podrien ser. Malgrat que a tots ens valgui igual una barra de pa, i no tinguem cap coacció aparent o directa per a comprar-la o no, no tots la necessitem igual, ni en farem el mateix ús.

    La millor llibertat que pots tenir, és aquella en la que endevines la gran esclavitud en la que vius, i la millor igualtat, aquella en la que et pots abstreure fins a no veure cap diferència en res, però que quan fixes la mirada, et sembla una realitat enormement desigual (i davant dels paràmetres culturals actuals, injusta).

    abraçada als dos!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: