La mirada de Tirèsies

TSUKURU, Francesc J. Vélez, Albert Oliveres, Raimon Bolíbar, Julia Manzano

作る

Finalment, veu la llum clara del dia i negra de la nit TSUKURU, una aventura creativa, una trobada poètica, un artefacte estètic… En Francesc J. Vélez hi posa la paraula vestida d’haiku; l’Albert Oliveres, amb el piano, hi posa la música; en Raimon Bolíbar, amb la fotografia, hi posa la imatge; i la Julia Manzano, des de l’anàlisi de l’assaig, prova d’explicar la naturalesa d’aquesta obra artística, d’aquest viatge a l’univers compartit de la creació… i de l’amistat.

Tsukuru-RGB-400x600

(Conté CD amb música d’Albert Oliveres)

http://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/tsukuru/

El gran silenci,

sagrat des de l’origen,

ferit, t’escolta.

 

 

SETSUKO a FINLÀNDIA… (Katalaanirunokiertue, 6-8.V.2013, runoilija Francesc J. Vélez)

     Setsuko

 

La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:

“¿com hem de viure? “

Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,

la dreta com qui espera les gotes de la pluja,

tanca els ulls i respon:

 

“No hi ha principi o fi, tot és esfera,

però tu has de decidir on vols estar:

a dins, cap per avall, com tió que rodola,

o a l’exterior, dempeus, i caminant

entre els colors possibles de la llum.”

 

(poema de L’essència de la pols de Francesc Josep Vélez, Lleonard Muntaner Editor, 2011)

 

     Setsuko

  

Setsukon kreivitär kysyy vanhalta Li Bailta:

kuinka meidän on elettävä?

Hän laittaa vasemman käden kreivittären otsalle,

oikean käden kuin odottaisi sadepisaroita,

hän sulkee silmät ja vastaa:

 

“ Ei ole alkua eikä loppua, kaikki on pallonmuotoista,

mutta sinun on valittava missä haluat olla:

sisäpuolella, pää alaspäin, kuin hyrrä joka pyörii,

tai ulkopuolella, seisaallaan, kävellen

monien värien valossa”.

 

(traducció al finès d’Antonio Altarriba)

 

Fitxer:LiBai.jpg

 

EXCEPCIONAL VICKY PEÑA a EL DICCIONARIO…

…ahir a la tarda vam tenir l’oportunitat de veure i viure un d’aquells moments, gairebé diria històrics, del món del teatre (que no és més, no ho oblidem, que el món de la vida). A partir d’un text de Manuel Calzada Pérez, un muntatge del Teatro de La Abadía, amb direcció de José Carlos Plaza, i l’actuació de Vicky Peña -com a María Moliner-, Helio PedregalLander Iglesias, el Teatre Romea ha aixecat EL DICCIONARIO, una intel·ligent, acurada, tendra, combativa, documentada, sentida, precisa, rodona, i nítida, visita a l’experiència de la més gran diccionarista espanyola, María Moliner, la creadora del Diccionario del uso del español. El teatre era ple. Damunt l’escenari una Vicky Peña sensacional desgrana, magníficament acompanyada per Helio Pedregal i Lander Iglesias, la història de la creació d’una obra tan profundament humana com humanista, un diccionari; la història d’una dona que crea la seva titànica obra alhora que viu la quotidianitat de la seva família, el seu marit, els seus fills amb les seves desgràcies, la seva mare; la història d’una persona -una mujer, persona hembra, com dirà ella tot fent agudíssimes reflexions sobre el llenguatge- que intenta sobreviure i no deixar-se vèncer per la sordidesa, la repressió i el fàstic del franquisme; la història d’aquells homes i dones, ciutadans de l’estat espanyol del segle XX, que van somniar amb la possibilitat d’una vida republicana, democràtica, oberta, tolerant, culta, i educada (sobretot educada, i educada en la llibertat, en la veritat possible, en la paraula correcta, en la llum de la raó cívica…); la història de tots els qui continuen pensant en el valor de la dignitat.

…tot, al llarg de l’obra -d’una hora i mitja de durada aproximadament-, és en el seu lloc, sense estridències, ni jocs malabars, ni efectes especials, ni apel·lant a res que no sigui el criteri savi, ric, i valent de la capacitat crítica de l’espectador. Els tres actors magníficament ajustats, cadascun, al protagonisme que el paper els atorga; Vicky Peña, repeteixo, en tant que protagonista indiscutible, en molts moments senzillament incommensurable. Vicky Peña / María Moliner transita per tots els moments de la història amb una fermesa aclaparadora; broda totes les facetes del paper, com a investigadora del llenguatge, com a mare, com a esposa, com a ciutadana compromesa amb la realitat que li ha tocat viure, com a pacient, com a malalta… és corprenedor veure-la avançar cap a la demència, cap als efectes de l’arterioesclerosi, cap a l’abisme de la pèrdua de la raó, que és la pèrdua, entre d’altres coses, de l’ús del llenguatge; veure-la evolucionar pels diversos registres de l’actuació, amb un mestratge sòlid, amb una rotunditat diàfana. El silenci es va fent cada cop més intens en el teatre a mesura que ens acostem al final, al desenllaç. Ja sabem, i veiem, com esperàvem, que la malaltia venç finalment la creadora del diccionari; però amb el que no pot acabar la malaltia -ni el feixisme que va haver de patir María Moliner- és amb l’afany de llibertat i d’emancipació de les dones i els homes reals, i per això a la llibertat és dediquen les seves últimes paraules. Llargs, molt llargs aplaudiments, i llàgrimes, llàgrimes d’emoció, d’admiració i d’agraïment en força rostres.

(la fotografia -de Ros Ribas-, i més informació, la trobareu a http://www.teatroabadia.com/temporada/ficha.php?id_obra=379)

 

Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…

 

[…]…nacemos a esta lastimosa devastación

nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años

y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda

y los bancos arderán

el dinero no servirá para nada

se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes

habrá armas y revueltas por todas partes

la tierra no servirá para nada

disminuirá la producción de alimentos

el control del poder nuclear estará en muchas manos

las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra

hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros

los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales

el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto

no se verá el sol y siempre será de noche

los árboles se morirán

desaparecerá la vegetación

hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones

el mar estará contaminado

los lagos y ríos se volatilizarán

la lluvia será el nuevo oro…  […]

 

Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).

DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA

 

Dijous 10 de maig, a les 20 h.

Recital de poesia i piano

DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA

L’ESSÈNCIA DE LA POLS – ENTOTSOLACIONS

Albert Oliveres i Francesc Josep Vélez

 

Casa Orlandai  /  C. Jaume Piquet, 23,  Sarrià

Presentació de L’ESSÈNCIA DE LA POLS (de la mà de l’amic Hèctor Solé…)

Posted in ...Lectures, Apunts de poètica, Kalós, kalé, kalón..., Literatures, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Abril 2, 2012

En la mort de NICANOR VÉLEZ, Medellín 1959 – Barcelona 2011… POETA, amic íntim de la poesia

…vaig conèixer a en Nicanor el 27 de gener de 2004, a la presentació a Barcelona (on ell ha viscut des de finals de 1984) del seu poemari La memoria del tacto. Instantes para Gruchenka. El coneixement va ser possible gràcies a la Pilar Daniel   -amb qui ell havia treballat a Círculo de Lectores-  que me’l va presentar (…el meu agraïment, com tantes altres vegades, a tu, Pilar). En Nicanor és autor de tres poemaris La memoria del tacto (Badajoz, Ediciones del Oeste, 2002; México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La luz que parpadea (México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La vida que respira (Colección La cruz del sur – Editorial Pre-Textos, 2011), i del volum Huellas, selecció dels seus poemes, amb il·lustracions de Vicente Rojo (Escuela de Arte de Mérida, 2008).  La seva tasca com a editor ha estat titànica: fundador i director des del 1997 de la col·lecció de poesia de l’editorial Galaxia Gutenberg, on ha tingut la responsabilitat editorial de les obres completes de Borges, Cortázar, Valente, Nerval, Gil de Biedma, García Lorca, Paz, Neruda, Darío… a més a més de la col·lecció de poesia que ha publicat volums de Whitman, Rimbaud, Eliot, Ungaretti, Vallejo, Machado, Rilke, Pessoa, Varela, Novalis, Hidobro.  Nicanor Vélez ha estat també autor d’assaigs sobre J. A. Silva, P. Neruda, O. Paz, G. Rojas, J. A. Valente, J.R. Jiménez, E. Milán…  El primer poema del seu darrer volum, La vida que respira, també dedicat en el seu conjunt a Gruchenka (la companya del poeta, Encarna Martín de la Sierra) diu:

         

Tus párpados se mueven y la vida respira.

Algo de transparencia se consume.

El mundo

se refleja en tu piel

cuando el dolor es una herida,

por aquellos que azuzan

la avidez, la desidia y la ambición,

y olvidan ese cuerpo

otro.

Y es ahí, bajo el filtro

de toda transparencia,

donde se ve en el rostro ese dolor

de humana hembra.

A sí misma se crea la mujer

para engendrar al otro.

 

…els últims cinc versos del poemari, talment un temible exercici visionari per part del poeta, tanquen el volum deixant-nos corpresos:

 

El vuelo de la mariposa

vuelve al sueño.

La lámpara se enciende.

El cuerpo se calcina.

Deja de oírse el aletazo.

 

…amb en Nicanor, aquell 27 de gener de 2004, vam parlar de entre el silencio y la palabra compartir estas huellas, las huellas eren els seus poemes, esos pequeños registros del instante… Des del dia 28 d’aquest darrer desembre tindrem entre nosaltres només el seu record i els seus poemes.

 

http://www.abc.es/20111228/cultura-libros/abci-muere-poeta-editor-nicanor-201112281404.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/28/cultura/1325067083.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Nicanor/Velez/editor/poesia/Circulo/Lectores/elpepucul/20111228elpepucul_4/Tes

http://www.ara.cat/llegim/Nicanor_Velez-Obituari-Galaxia_Gutenberg_0_617338386.html

http://www.poesiadigital.es/index.php?cmd=entrevista&id=62

 

(la imatge d’en Nicanor Vélez ha estat proporcionada per Oscar Jairo González Hernández i publicada al blog: cronicaantropologica.blogspot.com )

L’ESSÈNCIA DE LA POLS, Francesc Josep Vélez

Posted in Apunts de poètica, Kalós, kalé, kalón..., Llibertats, Philo-sophia..., Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 8, 2011

                    Setsuko

 

 

La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:

“¿com hem de viure? “

Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,

la dreta com qui espera les gotes de la pluja,

tanca els ulls i respon:

 

“No hi ha principi o fi, tot és esfera,

però tu has de decidir on vols estar:

a dins, cap per avall, com tió que rodola,

o a l’exterior, dempeus, i caminant

entre els colors possibles de la llum.”

MARINA TSVIETÀIEVA (Apunts de poètica, 4)

Posted in ...Lectures, Apunts de poètica, Literatures, Llibertats, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Juny 10, 2009

 

                    “Però no puc, en nom de qui ara sóc i de qui vaig ser en la infantesa, deixar de dir que les preguntes en els versos són un recurs que provoca irritació, encara que només sigui perquè cada un dels “¿per què?” exigeix i presagia un “perquè”, i això debilita el valor de tot el procés, converteix tot el poema en un interval, encadenant la nostra atenció a l’objectiu final, un objectiu extern, que no ha d’existir en el poema. La contínua pregunta converteix el poema en un enigma i en un problema per resoldre, i si cada poema ja és, en si, un enigma i un problema, no és l’enigma per al qual ja existeix una clau, ni el problema per al qual ja hi ha una resposta.”  (M. Tsvietàieva, Mi Pushkin,  Acantilado, Barcelona, 2009, pàg. 55  -la versió catalana és nostra-).

 

marina tsviet... 1

 

 

[ Vaixell a Poros,  El lament d’Europa  -pàg.30-, Lleonard Muntaner, Editor:

La poesia és una casa oberta, /  com un palau micènic sense portes ni sostre, / només mitja dotzena de columnes / que deixen passar l’aire, la llum, i els esperits / que hi entren, i que en surten,/ deixant-hi llurs memòries, / i aportacions estranyes, / i encanteris.

 

Golf sarònic,  El lament d’Europa  -pàg. 40-:

Diu l’oracle que a Grècia / hi ha més de tres mil illes. / Les illes són enigmes, / esteles llegendàries entre ones, / totes cosides unes amb les altres. / Les cus el mar?, / la terra submergida?, / són ànimes que solquen l’horitzó?, / arrels inabastables? / Oh mar, atapeït d’enigmes, de poemes. ]