La mirada de Tirèsies

A CATALUNYA TENIM UN PROBLEMA (bé, més d’un…) I S’ANOMENA REPRESSIÓ…

…un col·lega m’envia aquests dos documents (el primer de #BRIMO: Tenim un problema; el segon de la terrible història de l’Ester Quintana, Perdre un ull):

 

 

 

Anuncis

PER L’ÚNICA EUROPA POSSIBLE, LA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES LLIURES I IGUALS, L’EUROPA SOCIAL… PER LA FI DEL CAPITALISME SALVATGE! PROU GOVERNS DE DRETES! NI CIU NI PP! PROU RETALLADES!

Posted in ...més democràcia!, Ciutat, DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, República! by lamiradadetiresies on Novembre 14, 2012

GtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonline

NI WERT, NI GROC! NO EMBRUTEU LES CRIATURES! (Eleccions al Parlament, 2012)

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 14, 2012

…el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) en el seu Article 26 és el següent:
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.

…sorprèn moltes vegades que hi hagi gent que diu que no hi ha projectes polítics ni idees: ¿us sembla poca lluita intentar portar endavant -per exemple- només el que diuen aquestes 8 breus línies de la DUDH?

A l’escola els alumnes i les alumnes hi han d’anar per a fer-se (aprendre a fer-se) LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS I DIGNES ÉSSERS HUMANS… l’escola, l’educació ha d’aconseguir fer que els nens, els adolescents, els joves, els universitaris, esdevinguin LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS, I DIGNES  (no em repeteixo, hi insisteixo!)… a l’escola, els infants no han de convertir-se en objectes que han de ser espanyolitzats, afrancesats, nacionalitzats, catalanitzats, cristianitzats, islamitzats, idiotitzats, masculinitzats, evangelitzats, feminitzats, enganyats, alienats, pertorbats, programats, ideologitzats, ensinistrats, transmutats en instruments al servei de ves a saber quins interessos… l’escola ha d’estar al servei de la llibertat, de la felicitat, de la creativitat, de l’amor (sí, de l’amor, que vol dir no al servei de l’odi), del saber obert, transparent, plural, racional, humanístic i científic, de l’aprenentatge, del coneixement, de l’art, al servei de la fraternitat, universalitat i igualtat de la condició humana, i de l’esperit crític necessari i imprescindible per a poder entendre -entre d’altres coses- que si l’escola no és així, després passa el que passa. No merdegem les criatures, si us plau! Apa-li, que diu aquell!

¿EL NACIONALISME COM A ABERRACIÓ INTEL·LECTUAL I POLÍTICA? (Eleccions al Parlament, I)

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Nominalisme by lamiradadetiresies on Octubre 7, 2012

Oriol Junqueras, l’actual líder de l’anomenada Esquerra Republicana de Catalunya, ha declarat -com tants d’altres nacionalistes per enèsima vegada- que “l’adversari és Espanya i no altres formacions independentistes“. No entraré a comentar la valoració que em mereix des de fa força temps l’ús pervers que del concepte esquerra fa el partit de Junqueras. A propòsit del tema, articles com el de Manuel Cruz ahir a EL PAÍS (Independencia: ¿para qué exactamente?), o el de Jordi Gràcia en el mateix diari, el 26 de setembre, Enigmes de l’esquerra a Catalunya, serien de bon llegir i sobretot reflexionar (“…ara per ara, però, la marca política ERC és la d’un partit conservador per incompatibilitat teòrica i històrica entre independentisme identitari i esquerra solidària”, J. Gràcia).

L’únic que voldria preguntar-me en aquesta entrada, a partir de les paraules de Junqueras, l’adversari és Espanya, és com hem arribat a aquest grau d’idiotització ideològica -sento haver de ser tan clar-, de profunda alienació en termes marxistes. El que voldria saber és com la reflexió política seriosa i rigorosa, racionalment discutible, rica, serena, i plural, ha acabat combregant  -i empassant-se-  aquesta terminologia essencialista, pròpia del més rònec idealisme platònic, romàntica, de base religiosa, i de fonament transcendent… on Catalunya és una idea tancada, fixa, immòbil, eterna, i aviat  -em temo-  diria que irrespirable, que té com a adversari a Espanya, una altra idea fixa, tancada, immòbil, eterna, i potser també irrespirable. ¿Què vol dir, més enllà de l’emoció i el sentiment cridaners, de naturalesa excloent, i tan fàcils de generar i manipular -quan, a més a més, empres els mitjans de comunicació públics de manera del tot sectària i al servei únicament i exclusiva de la ideologia nacionalista-,  que Espanya és l’adversari de Catalunya?, ¿quins són els interessos, els somnis, els desigs, els noms i els cognoms, els rostres, els drets i els deures, els maldecaps, les malalties, les renúncies, les variades idees polítiques, els diversos clubs de futbol, les creences…  dels homes i dones -dels ciutadans reals- de la Catalunya màgica de Junqueras?, ¿o és que els homes i les dones singulars, individuals, reals, ja no comptem, aclaparats i sotmesos a la idea generada pel pensament conservador?, ¿tanta gent s’ha begut l’enteniment?, ¿en quines escoles, i sota quines emmascarades ideologies, han estat educats els joves i les joves ciutadans de Catalunya per creure en l’existència de la fantasmàtica Catalunya de Junqueres i el seu correlatiu fantasma Espanya?, ¿es pot ser d’esquerres, d’esquerra, actuar diàriament en la societat des d’una perspectiva transformadora, amb una voluntat que exigeixi més democràcia, més participació, més justícia social, més igualtat, més impostos per als rics i menys per als pobres, una millor distribució de la riquesa, l’accés a una cultura universal, lliure, oberta, tolerant… i anar dient que Espanya és l’adversari?

Ciutadans i ciutadanes, treballadors i treballadores: hem de salvar BANKIA!

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 28, 2012

…si cliqueu a CC (en vermell) posareu els subtítols en castellà…

…els darrers pressupostos generals de l’estat, presentats a primers d’abril d’enguany, van experimentar una retallada de 27.300 milions d’euros, la més gran de la democràcia; ara l’Estat afronta el més gran rescat bancari de la història, injectant 23.465 milions. L’ajuda a BANKIA és més de dos cops superior a l’ajust previst per les retallades en Educació i Sanitat per a 2012,  xifrat en 10.000 milions.

…més: http://noticias.es.msn.com/las-claves-del-mayor-rescate-bancario-de-la-historia-espa%C3%B1ola

 

12 DE MAIG, 2012: Next Global Action! GLOBAL CHANGE! Els ciutadans del món es manifesten!

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 10, 2012

ISRAEL LOVES IRAN – IRAN LOVES ISRAEL

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Nominalisme, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Març 27, 2012

(…)

PER LA DEMOCRÀCIA, PER LA JUSTÍCIA… ¿fins quan caldrà esperar?

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on febrer 17, 2012

(…)

…potser sí que el jutge B. Garzón no ha fet del tot les coses a dreta llei (em refereixo a la llei establerta, a la llei positiva dels codis actuals que, com tots els codis al llarg de la història, són canviables, rectificables, i sobretot, millorables), potser sí. Però també és cert que segurament milions de ciutadans de l’estat espanyol -que no és una quantitat menyspreable-, no estan gens d’acord amb moltes de les coses que estan passant. Molts ciutadans pensen que els seus drets (i cal recordar que els drets de la ciutadania, els teus i els meus, són un dels fonaments inalienables de la democràcia) semblen valer poc. Molts ciutadans es pregunten fins quan caldrà esperar per veure, d’una vegada per totes, com es fa justícia en molts dels camps de la vida quotiadana d’un país i d’una història que mai no s’acaba d’acabar. Molts ciutadans pensen si no està arribant l’hora en què els homes i les dones de les terres dels països d’Europa no hauran de comencar a pensar en fer valer (contra la corrupció, contra el cinisme, contra la mentida, contra l’explotació capitalista, contra la prepotència de les antidemocràtiques institucions financeres internacionals, contra la mala fe i la immoralitat sistemàtica de tants vàndals als que se’ls està pagant un sou i mantenint-los…), en fer valer el bagatge acumulat d’una llarga història de lluita a favor de la llibertat, la igualtat, i la justícia.  Potser estan arribant els temps en què la por (tan ben admisnistrada pels governs, per les televisions públiques (?) i privades, per les policies del monolopi de la violència, per les magistratures, pels gendarmes del pensament únic…), en què la por ja no serà suficient verí per a mantenir la gent a casa empassant i empassant, rosegant el pinyol…  potser un dia d’aquests, com qui no vol la cosa (o com qui sí la vol), comença altre cop una revolució…

(…aquest vídeo me l’ha fet conèixer un bon amic, l’he trobat al youtube i l’he penjat aquí… suposo que res d’això és un delicte greu… suposo!)

FILOSOFIA I LLIBERTAT contra la cultura de la mentida… (Engrunes pedagògiques, II)

Posted in ...Lectures, Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 16, 2011

L’any 1784, l’autor de la Crítica de la raó pura, el filòsof I. Kant (1724-1804), va publicar l’article Què és la Il·lustració?  La resposta a aquesta qüestió s’ha fet cèlebre: La Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat de la qual ell mateix és culpable.  La mandra dels humans, així com l’ambició d’aquells que es volen guies i tutors de la resta, fan que l’home no pensi per si mateix i no surti, en tant que humanitat, de la minoria d’edat. La causa d’aquesta incapacitat no rau en la manca d’intel·ligència sinó de decisió  i valor per a servir-se’n per si mateix sense la tutela d’un altre. ¡Sapere aude! Atreveix-te a saber, gosa tenir el valor d’emprar la pròpia raó!

En una publicació del 2007 de la Unesco, La Filosofía, una escuela de la libertad,  enguany traduïda al castellà – http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689s.pdf   hi podrem llegir els següents fragments:

                    “La filosofía debe ser siempre crítica de su propia cultura. Cuando la crítica se orienta hacia el exterior, cuando se utiliza para oponer nuestra cultura y nuestro ethos a los de los demás  -cualesquiera que sean-, entonces deja de ser un instrumento de apertura crítica para transformarse en un medio de repliegue cultural y en una actitud que puede dar lugar a toda gama de autoritarismos y fanatismos.”

                    “La educación filosófica es siempre una crítica de las culturas. Cuando se pone al servicio de la libertad, no se propone reemplazar unos contenidos éticos, culturales o políticos por otros, sinó que ofrece una crítica focalizada y radical de todo corpus cerrado de creencias, de preceptos o de dogmas. Cuando una enseñanza filosófica se reduce a un adoctrinameniento ético, traiciona entonces su función liberadora. Por ello, la enseñanza de la filosofía sigui siendo el campo decisivo de una batalla entre saber formal, con la moralidad libre y abierta que lo acompaña, y saber dogmático, acompañado por un moralismo autoritario.”

 

Per avui, ja n’hi ha prou. Salut!

https://lamiradadetiresies.wordpress.com/2011/05/10/educacio-per-a-que-engrunes-pedagogiques-i/

 

MANIFESTACIÓ INTERNACIONAL del 15 d’OCTUBRE

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 12, 2011