La mirada de Tirèsies

IL·LUSTRACIÓ CONTRA DICTADURA: “Un soñador para un pueblo” i “El sueño de la razón” d’A.Buero Vallejo

Posted in ...Lectures, Lectures poètiques, Literatures, Llibertats, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Març 10, 2017

El proper dilluns 13 de març, a l’Escola Oberta (Escola Súnion, 18 h.), i en el curs d’enguany,  S.XVIII: la IL·LUSTRACIÓ i el NEOCLASSICISME:

IL·LUSTRACIÓ CONTRA DICTADURA: “Un soñador para un pueblo” i “El sueño de la razón” d’A. Buero Vallejo, amb la Carme Cerrillo

Anuncis

ETS LLIURE? I. KANT (1724-1804) O L’ÚNICA ÈTICA DE LA LLIBERTAT

Posted in ...Lectures, Llibertats, Philo-sophia..., Uncategorized by lamiradadetiresies on gener 11, 2017

El proper dilluns 16 de gener, a l’Escola Oberta (Escola Súnion), i en el curs d’enguany,  S.XVIII: la IL·LUSTRACIÓ i el NEOCLASSICISME:

Francesc J. Vélez,  ETS LLIURE? Immanuel KANT (1784-1804) o L’ÚNICA ÈTICA DE LA LLIBERTAT

Filosofia política a Escola Oberta/ L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: HOBBES i LOCKE

Posted in ...Lectures, Dret i Literatura, Llibertats, Philo-sophia..., Uncategorized by lamiradadetiresies on Novembre 24, 2015

hobbes7.jpg

 

Escola Oberta, Súnion, dilluns 30 de novembre, 6 tarda: L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: DE L’ABSOLUTISME DE THOMAS HOBBES AL LIBERALISME DE JOHN LOCKE (a càrrec de Francesc J. Vélez)

 

presentacin-john-locke-18-de-marzo-de-2014-1-638.jpg

 

…AIXÒ ÉS EL QUE VOLEU?

puigreig

…nens portant la carta als reis enmig d’aquest escenari? aquesta serà la nova Catalunya de CIU-ERC-ANC-Omnium?…i ningú tindrà el valor ni la racionalitat suficient per qualificar amb el seu nom real aquesta barbàrie?…

EL PATRIOTISME ÉS LA MENYS PERSPICAÇ DE LES PASSIONS, J. L. Borges.

Posted in ...més democràcia!, DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, República! by lamiradadetiresies on Octubre 4, 2014

…o com diria Albert Einstein, “El nacionalisme és una malaltia infantil. És el xarampió de la humanitat“.

“Imagine”
de John Lennon

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

——————————————————-

Imagine

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…
Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

L’ONADA, avís per a navegants…

Posted in ...més democràcia!, DUDH, fraternitat, igualtat, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Abril 16, 2014

Imatge

         

          …L’ONADA, l’espectacle creat pel director teatral Marc Montserrat Drukker  i Ignacio García May a partir de l’experiment que va dur a terme el professor Ron Jones el 1967, és una lliçó ètica i política que molts ciutadans d’arreu del món, haurien de descobrir, conèixer, entendre, i meditar profundament. A molts milions d’europeus, a uns quants milions d’espanyols, i a més d’un parell de milions de catalans, els seria tremendament enriquidor enfrontar-se amb el que, en el fons, és un atrevit i radical saber-se posar davant del mirall i gosar assumir els defectes propis, i els perills de no afrontar-los seriosament, i a temps. En aquests moments en què la cultura política europea, espanyola, i catalana, és, potser més que mai des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial una cultura de la mentida i de l’alienacióL’ONADA serà un bon revulsiu i un bon antídot contra, en definitiva, el gran perill de sempre: el totalitarisme, el feixisme. Quan les ideologies del rancor, l’exclusió, la irracionalitat, la identitat, la manca de respecte per la Declaració Universal dels Drets Humans, el sectarisme, l’historicisme romàntic de baixíssima volada i, clar, l’essencialisme idealista que es nega a entendre i respectar el tan fonamental, democràtic, i ciutadà, llibertat, igualtat, fraternitat… quan aquestes ideologies són les que avancen, són les que ens governen -o les que ens des-governen-, o les que volen governar-nos, és hora d’anar a veure L’ONADA.

 

lonada 2

 

 

 

 

 

EXCEPCIONAL VICKY PEÑA a EL DICCIONARIO…

…ahir a la tarda vam tenir l’oportunitat de veure i viure un d’aquells moments, gairebé diria històrics, del món del teatre (que no és més, no ho oblidem, que el món de la vida). A partir d’un text de Manuel Calzada Pérez, un muntatge del Teatro de La Abadía, amb direcció de José Carlos Plaza, i l’actuació de Vicky Peña -com a María Moliner-, Helio PedregalLander Iglesias, el Teatre Romea ha aixecat EL DICCIONARIO, una intel·ligent, acurada, tendra, combativa, documentada, sentida, precisa, rodona, i nítida, visita a l’experiència de la més gran diccionarista espanyola, María Moliner, la creadora del Diccionario del uso del español. El teatre era ple. Damunt l’escenari una Vicky Peña sensacional desgrana, magníficament acompanyada per Helio Pedregal i Lander Iglesias, la història de la creació d’una obra tan profundament humana com humanista, un diccionari; la història d’una dona que crea la seva titànica obra alhora que viu la quotidianitat de la seva família, el seu marit, els seus fills amb les seves desgràcies, la seva mare; la història d’una persona -una mujer, persona hembra, com dirà ella tot fent agudíssimes reflexions sobre el llenguatge- que intenta sobreviure i no deixar-se vèncer per la sordidesa, la repressió i el fàstic del franquisme; la història d’aquells homes i dones, ciutadans de l’estat espanyol del segle XX, que van somniar amb la possibilitat d’una vida republicana, democràtica, oberta, tolerant, culta, i educada (sobretot educada, i educada en la llibertat, en la veritat possible, en la paraula correcta, en la llum de la raó cívica…); la història de tots els qui continuen pensant en el valor de la dignitat.

…tot, al llarg de l’obra -d’una hora i mitja de durada aproximadament-, és en el seu lloc, sense estridències, ni jocs malabars, ni efectes especials, ni apel·lant a res que no sigui el criteri savi, ric, i valent de la capacitat crítica de l’espectador. Els tres actors magníficament ajustats, cadascun, al protagonisme que el paper els atorga; Vicky Peña, repeteixo, en tant que protagonista indiscutible, en molts moments senzillament incommensurable. Vicky Peña / María Moliner transita per tots els moments de la història amb una fermesa aclaparadora; broda totes les facetes del paper, com a investigadora del llenguatge, com a mare, com a esposa, com a ciutadana compromesa amb la realitat que li ha tocat viure, com a pacient, com a malalta… és corprenedor veure-la avançar cap a la demència, cap als efectes de l’arterioesclerosi, cap a l’abisme de la pèrdua de la raó, que és la pèrdua, entre d’altres coses, de l’ús del llenguatge; veure-la evolucionar pels diversos registres de l’actuació, amb un mestratge sòlid, amb una rotunditat diàfana. El silenci es va fent cada cop més intens en el teatre a mesura que ens acostem al final, al desenllaç. Ja sabem, i veiem, com esperàvem, que la malaltia venç finalment la creadora del diccionari; però amb el que no pot acabar la malaltia -ni el feixisme que va haver de patir María Moliner- és amb l’afany de llibertat i d’emancipació de les dones i els homes reals, i per això a la llibertat és dediquen les seves últimes paraules. Llargs, molt llargs aplaudiments, i llàgrimes, llàgrimes d’emoció, d’admiració i d’agraïment en força rostres.

(la fotografia -de Ros Ribas-, i més informació, la trobareu a http://www.teatroabadia.com/temporada/ficha.php?id_obra=379)

 

¿TOT PLEGAT ERA MÉS FÀCIL?… BONES FESTES!

Posted in DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia..., Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 20, 2012

…en Joan F. i la Magda B., uns molt bons amics, em fan conèixer aquest document extraordinari… gaudim-lo, reflexionem una mica sobre les veritats que ens planteja,  i bones festes!… car potser el secret és que no hi ha secret… i no ens oblidem del somriure, ni del riure!

 

 

A CATALUNYA TENIM UN PROBLEMA (bé, més d’un…) I S’ANOMENA REPRESSIÓ…

…un col·lega m’envia aquests dos documents (el primer de #BRIMO: Tenim un problema; el segon de la terrible història de l’Ester Quintana, Perdre un ull):

 

 

 

PER L’ÚNICA EUROPA POSSIBLE, LA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES LLIURES I IGUALS, L’EUROPA SOCIAL… PER LA FI DEL CAPITALISME SALVATGE! PROU GOVERNS DE DRETES! NI CIU NI PP! PROU RETALLADES!

Posted in ...més democràcia!, Ciutat, DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, República! by lamiradadetiresies on Novembre 14, 2012

GtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonline