¿EL NACIONALISME COM A ABERRACIÓ INTEL·LECTUAL I POLÍTICA? (Eleccions al Parlament, I)

Oriol Junqueras, l’actual líder de l’anomenada Esquerra Republicana de Catalunya, ha declarat -com tants d’altres nacionalistes per enèsima vegada- que “l’adversari és Espanya i no altres formacions independentistes“. No entraré a comentar la valoració que em mereix des de fa força temps l’ús pervers que del concepte esquerra fa el partit de Junqueras. A propòsit del tema, articles com el de Manuel Cruz ahir a EL PAÍS (Independencia: ¿para qué exactamente?), o el de Jordi Gràcia en el mateix diari, el 26 de setembre, Enigmes de l’esquerra a Catalunya, serien de bon llegir i sobretot reflexionar (“…ara per ara, però, la marca política ERC és la d’un partit conservador per incompatibilitat teòrica i històrica entre independentisme identitari i esquerra solidària”, J. Gràcia).

L’únic que voldria preguntar-me en aquesta entrada, a partir de les paraules de Junqueras, l’adversari és Espanya, és com hem arribat a aquest grau d’idiotització ideològica -sento haver de ser tan clar-, de profunda alienació en termes marxistes. El que voldria saber és com la reflexió política seriosa i rigorosa, racionalment discutible, rica, serena, i plural, ha acabat combregant  -i empassant-se-  aquesta terminologia essencialista, pròpia del més rònec idealisme platònic, romàntica, de base religiosa, i de fonament transcendent… on Catalunya és una idea tancada, fixa, immòbil, eterna, i aviat  -em temo-  diria que irrespirable, que té com a adversari a Espanya, una altra idea fixa, tancada, immòbil, eterna, i potser també irrespirable. ¿Què vol dir, més enllà de l’emoció i el sentiment cridaners, de naturalesa excloent, i tan fàcils de generar i manipular -quan, a més a més, empres els mitjans de comunicació públics de manera del tot sectària i al servei únicament i exclusiva de la ideologia nacionalista-,  que Espanya és l’adversari de Catalunya?, ¿quins són els interessos, els somnis, els desigs, els noms i els cognoms, els rostres, els drets i els deures, els maldecaps, les malalties, les renúncies, les variades idees polítiques, els diversos clubs de futbol, les creences…  dels homes i dones -dels ciutadans reals- de la Catalunya màgica de Junqueras?, ¿o és que els homes i les dones singulars, individuals, reals, ja no comptem, aclaparats i sotmesos a la idea generada pel pensament conservador?, ¿tanta gent s’ha begut l’enteniment?, ¿en quines escoles, i sota quines emmascarades ideologies, han estat educats els joves i les joves ciutadans de Catalunya per creure en l’existència de la fantasmàtica Catalunya de Junqueres i el seu correlatiu fantasma Espanya?, ¿es pot ser d’esquerres, d’esquerra, actuar diàriament en la societat des d’una perspectiva transformadora, amb una voluntat que exigeixi més democràcia, més participació, més justícia social, més igualtat, més impostos per als rics i menys per als pobres, una millor distribució de la riquesa, l’accés a una cultura universal, lliure, oberta, tolerant… i anar dient que Espanya és l’adversari?

ISRAEL LOVES IRAN – IRAN LOVES ISRAEL

(…)

ATREVEIX-TE A PENSAR…

 

         

        “L’orgull més barat és l’orgull nacional, delata en qui el sent l’absència de qualitats individuals”  J.W. Goethe.

ELS NOMS A TRAVÉS DEL MIRALL… (Reflexions nominalistes…)

 

               -”  “Encantador” no es precisamente la palabra que yo suelo emplear para los insectos… En algunos casos, sobre todo si se trata de insectos grandes, yo más bien diría “aterrador”… Pero, en fin, si quieres, te puedo dar el nombre de algunos de los insectos que hay en mi país.

-Si tienen nombres -observó el Mosquito como de pasada-, me figuro que vendrán cuando se les llama.

-Que yo sepa no es así -dijo Alicia.

-Entonces -quiso saber el Mosquito-, ¿de qué les sirven los nombres?

-A ellos de nada  -respondió Alicia-, pero me imagino que son de utilidad para las personas que se los han puesto… Si no ¿por que iban a tener nombres las cosas?

-¡Vete a saber! -le contestó el Mosquito-. Sólo puedo decirte que allá abajo, en ese bosque, las cosas no tienen nombre, y se arreglan muy bien sin él… Pero estamos perdiendo el tiempo: venga esa lista de insectos que me habías prometido.”

                    “-Cuando yo empleo una palabra  -insistió Tentetieso en tono desdeñoso-  significa lo que yo quiero que signifique…, ¡ni más ni menos!

-La cuestión está en saber  -objetó Alicia-  si usted puede conseguir que las palabras signifiquen tantas cosas diferentes.

-La cuestión está en saber  -declaró Tentetieso-  quién manda aquí… ¡si ellas o yo!”

                    (Through the Looking Glass and What Alice found There, Lewis Carroll, traducció de Ramón Buckley, Cátedra, Letras Universales)

ELECCIONS al PARLAMENT de CATALUNYA, II (Nacionalisme i Nominalisme)

 

“W.-Què ho fa que el nacionalisme sigui ara més virulent que mai?

R.-Per causa de l’educació. L’educació ha fet moltíssim de mal. De vegades penso que potser seria millor que la gent no sabés encara de llegir i escriure, puix que la gran majoria, en aprendre’n, cauen en la trampa de la propaganda i aquesta és controlada per l’Estat, que li fa dir el que vol. I el que vol l’Estat és que tothom estigui preparat a matar tan aviat com li diguin.

W.-Adés em dèieu que, segons el vostre parer el nacionalisme és la pitjor cosa que hi ha el món. ¿Us sembla que potser és un perill més gran i tot que el que representa el comunisme?

R.- No. A la meva manera de veure no hi ha perill més gran que l’actual tensió entre l’Est i l’Oest. Aquest, crec jo, és el que més ens ha de preocupar. Però, si aquesta tensió desaparegués, ho seria. El nacionalisme fóra per a la humanitat una amenaça més gran que la propagació pacífica del comunisme.”  (Bertrand Russell, La meva concepció del món)

        

               (El nominalisme és una posició filosòfica que sosté que només tenen existència real els individus o les entitats particulars, i que els conceptes (en especial els anomenats universals)  no són cap entitat real ni estan tampoc en les entitats reals: són només sons, flatus vocis, nomina, noms, veus, vocables, termini, termes…)