DEL MÓN TANCAT A L’UNIVERS INFINIT. FÍSICA, ASTRONOMIA I FILOSOFIA EN EL RENAIXEMENT
DEL MÓN TANCAT A L’UNIVERS INFINIT. FÍSICA, ASTRONOMIA I FILOSOFIA EN EL RENAIXEMENT. Francesc J. Vélez, ESCOLA OBERTA / SÚNION, dilluns 20 d’abril, a les 18 h.
…AIXÒ ÉS EL QUE VOLEU?
…nens portant la carta als reis enmig d’aquest escenari? aquesta serà la nova Catalunya de CIU-ERC-ANC-Omnium?…i ningú tindrà el valor ni la racionalitat suficient per qualificar amb el seu nom real aquesta barbàrie?…
NI WERT, NI GROC! NO EMBRUTEU LES CRIATURES! (Eleccions al Parlament, 2012)
…el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) en el seu Article 26 és el següent:
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.
…sorprèn moltes vegades que hi hagi gent que diu que no hi ha projectes polítics ni idees: ¿us sembla poca lluita intentar portar endavant -per exemple- només el que diuen aquestes 8 breus línies de la DUDH?
A l’escola els alumnes i les alumnes hi han d’anar per a fer-se (aprendre a fer-se) LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS I DIGNES ÉSSERS HUMANS… l’escola, l’educació ha d’aconseguir fer que els nens, els adolescents, els joves, els universitaris, esdevinguin LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS, I DIGNES (no em repeteixo, hi insisteixo!)… a l’escola, els infants no han de convertir-se en objectes que han de ser espanyolitzats, afrancesats, nacionalitzats, catalanitzats, cristianitzats, islamitzats, idiotitzats, masculinitzats, evangelitzats, feminitzats, enganyats, alienats, pertorbats, programats, ideologitzats, ensinistrats, transmutats en instruments al servei de ves a saber quins interessos… l’escola ha d’estar al servei de la llibertat, de la felicitat, de la creativitat, de l’amor (sí, de l’amor, que vol dir no al servei de l’odi), del saber obert, transparent, plural, racional, humanístic i científic, de l’aprenentatge, del coneixement, de l’art, al servei de la fraternitat, universalitat i igualtat de la condició humana, i de l’esperit crític necessari i imprescindible per a poder entendre -entre d’altres coses- que si l’escola no és així, després passa el que passa. No merdegem les criatures, si us plau! Apa-li, que diu aquell!
FILOSOFIA I LLIBERTAT contra la cultura de la mentida… (Engrunes pedagògiques, II)
L’any 1784, l’autor de la Crítica de la raó pura, el filòsof I. Kant (1724-1804), va publicar l’article Què és la Il·lustració? La resposta a aquesta qüestió s’ha fet cèlebre: La Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat de la qual ell mateix és culpable. La mandra dels humans, així com l’ambició d’aquells que es volen guies i tutors de la resta, fan que l’home no pensi per si mateix i no surti, en tant que humanitat, de la minoria d’edat. La causa d’aquesta incapacitat no rau en la manca d’intel·ligència sinó de decisió i valor per a servir-se’n per si mateix sense la tutela d’un altre. ¡Sapere aude! Atreveix-te a saber, gosa tenir el valor d’emprar la pròpia raó!
En una publicació del 2007 de la Unesco, La Filosofía, una escuela de la libertad, enguany traduïda al castellà – http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689s.pdf hi podrem llegir els següents fragments:
“La filosofía debe ser siempre crítica de su propia cultura. Cuando la crítica se orienta hacia el exterior, cuando se utiliza para oponer nuestra cultura y nuestro ethos a los de los demás -cualesquiera que sean-, entonces deja de ser un instrumento de apertura crítica para transformarse en un medio de repliegue cultural y en una actitud que puede dar lugar a toda gama de autoritarismos y fanatismos.”
“La educación filosófica es siempre una crítica de las culturas. Cuando se pone al servicio de la libertad, no se propone reemplazar unos contenidos éticos, culturales o políticos por otros, sinó que ofrece una crítica focalizada y radical de todo corpus cerrado de creencias, de preceptos o de dogmas. Cuando una enseñanza filosófica se reduce a un adoctrinameniento ético, traiciona entonces su función liberadora. Por ello, la enseñanza de la filosofía sigui siendo el campo decisivo de una batalla entre saber formal, con la moralidad libre y abierta que lo acompaña, y saber dogmático, acompañado por un moralismo autoritario.”
Per avui, ja n’hi ha prou. Salut!
https://lamiradadetiresies.wordpress.com/2011/05/10/educacio-per-a-que-engrunes-pedagogiques-i/
ESTAFA i MENTIDA del CAPITALISME… CRISI… DEUTE… PACTE de l’EURO…
…no és ni tan difícil ni tan complicat… demana quinze minuts de bona voluntat i d’atenció, res més. També és del tot aclaridor (i brevíssim) l’article Siete-claves-sobre-los-impuestos.html
EDUCACIÓ: PER A QUÈ? (Engrunes pedagògiques, I)
No sé si me’n sortiré. Més de vint-i-cinc anys intentant transmetre els esforços que la reflexió filosòfica ha fet -des dels seus orígens- per a posar-se al servei d’un ésser humà lliure i feliç… vint-i-cinc anys, dic, potser són encara molt poc temps, potser encara no he aprés res de res, i m’hi hauré de dedicar vint-i-cinc anys més. Això últim, però, no serà possible: la irracional lògica de la productivitat capitalista m’haurà foragitat del circuit laboral abans, m’haurà empès cap a la -segurament- misèria de la jubilació.
Vull començar amb un fragment d’un assaig de Martha C. Nussbaum, la pensadora nordamericana, Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (Ed. Arcàdia, Barcelona, 2011, traducció de Dolors Udina). En el primer capítol, intitulat La crisi silenciosa, hi podem llegir:
“S’estan produint canvis radicals en allò que a les societats democràtiques s’ensenya als joves, i aquests canvis no s’han pensat prou bé. Assedegats de beneficis nacionals, els països i els seus sistemes educatius descarten irresponsablement unes aptituds que són necessàries per mantenir vives les democràcies. Si aquesta tendència continua, els països de tot el món es trobaran ben aviat produint més generaciones de màquines útils que no pas ciutadans íntegres que puguin pensar per ells mateixos, criticar la tradició i entendre la importància dels sofriments i els èxits d’altres persones. El futur de les democràcies del món penja d’un fil…” (pàg. 16 op. cit).
Més endavant, tot començant a trenar l’inici del que seran algunes de les seves tesis (molt crítiques amb “l’obstinació burocràtica i el pensament col·lectiu acrític”, i favorables a una educació per a la ciutadania, sí, però per a una ciutadania democràtica), llegim:
“Aquestes capacitats estan associades amb les humanitats i les arts: la capacitat de pensar de manera crítica, la capacitat de transcendir lleialtats locals i d’abordar els problemes internacionals com a “ciutadà del món” i, finalment, la capacitat d’imaginar amb empatia les dificultats que viu una altra persona” (pàg. 22 op. cit).
Per avui, ja n’hi ha prou. Salut!
La mirada de Tirèsies 
leave a comment