La mirada de Tirèsies

Ciutadans i ciutadanes, treballadors i treballadores: hem de salvar BANKIA!

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 28, 2012

…si cliqueu a CC (en vermell) posareu els subtítols en castellà…

…els darrers pressupostos generals de l’estat, presentats a primers d’abril d’enguany, van experimentar una retallada de 27.300 milions d’euros, la més gran de la democràcia; ara l’Estat afronta el més gran rescat bancari de la història, injectant 23.465 milions. L’ajuda a BANKIA és més de dos cops superior a l’ajust previst per les retallades en Educació i Sanitat per a 2012,  xifrat en 10.000 milions.

…més: http://noticias.es.msn.com/las-claves-del-mayor-rescate-bancario-de-la-historia-espa%C3%B1ola

 

12 DE MAIG, 2012: Next Global Action! GLOBAL CHANGE! Els ciutadans del món es manifesten!

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 10, 2012

ISRAEL LOVES IRAN – IRAN LOVES ISRAEL

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Nominalisme, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Març 27, 2012

(…)

PER LA DEMOCRÀCIA, PER LA JUSTÍCIA… ¿fins quan caldrà esperar?

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on febrer 17, 2012

(…)

…potser sí que el jutge B. Garzón no ha fet del tot les coses a dreta llei (em refereixo a la llei establerta, a la llei positiva dels codis actuals que, com tots els codis al llarg de la història, són canviables, rectificables, i sobretot, millorables), potser sí. Però també és cert que segurament milions de ciutadans de l’estat espanyol -que no és una quantitat menyspreable-, no estan gens d’acord amb moltes de les coses que estan passant. Molts ciutadans pensen que els seus drets (i cal recordar que els drets de la ciutadania, els teus i els meus, són un dels fonaments inalienables de la democràcia) semblen valer poc. Molts ciutadans es pregunten fins quan caldrà esperar per veure, d’una vegada per totes, com es fa justícia en molts dels camps de la vida quotiadana d’un país i d’una història que mai no s’acaba d’acabar. Molts ciutadans pensen si no està arribant l’hora en què els homes i les dones de les terres dels països d’Europa no hauran de comencar a pensar en fer valer (contra la corrupció, contra el cinisme, contra la mentida, contra l’explotació capitalista, contra la prepotència de les antidemocràtiques institucions financeres internacionals, contra la mala fe i la immoralitat sistemàtica de tants vàndals als que se’ls està pagant un sou i mantenint-los…), en fer valer el bagatge acumulat d’una llarga història de lluita a favor de la llibertat, la igualtat, i la justícia.  Potser estan arribant els temps en què la por (tan ben admisnistrada pels governs, per les televisions públiques (?) i privades, per les policies del monolopi de la violència, per les magistratures, pels gendarmes del pensament únic…), en què la por ja no serà suficient verí per a mantenir la gent a casa empassant i empassant, rosegant el pinyol…  potser un dia d’aquests, com qui no vol la cosa (o com qui sí la vol), comença altre cop una revolució…

(…aquest vídeo me l’ha fet conèixer un bon amic, l’he trobat al youtube i l’he penjat aquí… suposo que res d’això és un delicte greu… suposo!)

L’ESSÈNCIA DE LA POLS, Francesc Josep Vélez

Posted in Apunts de poètica, Kalós, kalé, kalón..., Llibertats, Philo-sophia..., Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 8, 2011

                    Setsuko

 

 

La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:

“¿com hem de viure? “

Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,

la dreta com qui espera les gotes de la pluja,

tanca els ulls i respon:

 

“No hi ha principi o fi, tot és esfera,

però tu has de decidir on vols estar:

a dins, cap per avall, com tió que rodola,

o a l’exterior, dempeus, i caminant

entre els colors possibles de la llum.”

FILOSOFIA I LLIBERTAT contra la cultura de la mentida… (Engrunes pedagògiques, II)

Posted in ...Lectures, Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 16, 2011

L’any 1784, l’autor de la Crítica de la raó pura, el filòsof I. Kant (1724-1804), va publicar l’article Què és la Il·lustració?  La resposta a aquesta qüestió s’ha fet cèlebre: La Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat de la qual ell mateix és culpable.  La mandra dels humans, així com l’ambició d’aquells que es volen guies i tutors de la resta, fan que l’home no pensi per si mateix i no surti, en tant que humanitat, de la minoria d’edat. La causa d’aquesta incapacitat no rau en la manca d’intel·ligència sinó de decisió  i valor per a servir-se’n per si mateix sense la tutela d’un altre. ¡Sapere aude! Atreveix-te a saber, gosa tenir el valor d’emprar la pròpia raó!

En una publicació del 2007 de la Unesco, La Filosofía, una escuela de la libertad,  enguany traduïda al castellà – http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689s.pdf   hi podrem llegir els següents fragments:

                    “La filosofía debe ser siempre crítica de su propia cultura. Cuando la crítica se orienta hacia el exterior, cuando se utiliza para oponer nuestra cultura y nuestro ethos a los de los demás  -cualesquiera que sean-, entonces deja de ser un instrumento de apertura crítica para transformarse en un medio de repliegue cultural y en una actitud que puede dar lugar a toda gama de autoritarismos y fanatismos.”

                    “La educación filosófica es siempre una crítica de las culturas. Cuando se pone al servicio de la libertad, no se propone reemplazar unos contenidos éticos, culturales o políticos por otros, sinó que ofrece una crítica focalizada y radical de todo corpus cerrado de creencias, de preceptos o de dogmas. Cuando una enseñanza filosófica se reduce a un adoctrinameniento ético, traiciona entonces su función liberadora. Por ello, la enseñanza de la filosofía sigui siendo el campo decisivo de una batalla entre saber formal, con la moralidad libre y abierta que lo acompaña, y saber dogmático, acompañado por un moralismo autoritario.”

 

Per avui, ja n’hi ha prou. Salut!

https://lamiradadetiresies.wordpress.com/2011/05/10/educacio-per-a-que-engrunes-pedagogiques-i/

 

MANIFESTACIÓ INTERNACIONAL del 15 d’OCTUBRE

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 12, 2011

WILLIAM HAZLITT, 1778-1830, un home modern…

Posted in ...Lectures, Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Juliol 10, 2011

Archivo:William Hazlitt self-portrait (1802).jpg

“El placer de odiar, como un mineral venenoso, roe el corazón de la religión y la torna rencor doliente e intolerancia; hace del patriotismo una excusa para llevar fuego, peste y hambre a otras tierras; no le deja a la virtud nada más que el espíritu de la censura y una estrecha, celosa e inquisitoria vigilancia de las acciones y razonamientos de los otros. ¿Qué han sido las diferentes sectas, credos, doctrinas de la religión, sinó sólo otros pretextos creados por los hombres para reñir, discrepar y hacer pedazos al otro, como si fuera el blanco hacia el cual disparar? ¿O alguien cree que el amor por la patria en un inglés supone un sentimiento fraternal o disposición para servir a otro que lleve el mismo nombre? Claro que no, sólo es odio hacia los franceses, o hacia cualquier otro país con el que se esté en guerra en algún momento.”

(William Hazlitt, On the pleasure of hating, traducció de  Moira Bailey J., a Editorial Verdehalago, S.A., México D.F. 2010)

ESTAFA i MENTIDA del CAPITALISME… CRISI… DEUTE… PACTE de l’EURO…

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Juliol 1, 2011

 

                   …no és ni tan difícil ni tan complicat… demana quinze minuts de bona voluntat i d’atenció, res més. També és del tot aclaridor (i brevíssim) l’article  Siete-claves-sobre-los-impuestos.html

 

EDUCACIÓ: PER A QUÈ? (Engrunes pedagògiques, I)

Posted in ...Lectures, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 10, 2011

 

          No sé si me’n sortiré. Més de vint-i-cinc anys intentant transmetre els esforços que la reflexió filosòfica ha fet -des dels seus orígens- per a posar-se al servei d’un ésser humà lliure i feliç… vint-i-cinc anys, dic, potser són encara molt poc temps, potser encara no he aprés res de res,  i m’hi hauré de dedicar vint-i-cinc anys més.  Això últim, però, no serà possible: la irracional lògica de la productivitat capitalista m’haurà foragitat del circuit laboral abans, m’haurà empès cap a la -segurament- misèria de la jubilació. 

          Vull començar amb un fragment d’un assaig de  Martha C. Nussbaum, la pensadora nordamericana, Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (Ed. Arcàdia, Barcelona, 2011, traducció de Dolors Udina).  En el primer capítol, intitulat La crisi silenciosa, hi podem llegir: 

                    “S’estan produint canvis radicals en allò que a les societats democràtiques s’ensenya als joves, i aquests canvis no s’han pensat prou bé. Assedegats de beneficis nacionals, els països i els seus sistemes educatius descarten irresponsablement unes aptituds que són necessàries per mantenir vives les democràcies. Si aquesta tendència continua, els països de tot el món es trobaran ben aviat produint més generaciones de màquines útils que no pas ciutadans íntegres que puguin pensar per ells mateixos, criticar la tradició i entendre la importància dels sofriments i els èxits d’altres persones. El futur de les democràcies del món penja d’un fil…”  (pàg. 16 op. cit).

                 Més endavant, tot començant a trenar l’inici del que seran algunes de les seves tesis (molt crítiques amb “l’obstinació burocràtica i el pensament col·lectiu acrític”, i favorables a una educació per a la ciutadania, sí, però per a una ciutadania democràtica), llegim:

          “Aquestes capacitats estan associades amb les humanitats i les arts: la capacitat de pensar de manera crítica, la capacitat de transcendir lleialtats locals i d’abordar els problemes internacionals com a “ciutadà del món” i, finalment, la capacitat d’imaginar amb empatia les dificultats que viu una altra persona”  (pàg. 22 op. cit). 

                    Per avui, ja n’hi ha prou. Salut!