SETSUKO a FINLÀNDIA… (Katalaanirunokiertue, 6-8.V.2013, runoilija Francesc J. Vélez)
Setsuko
La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:
“¿com hem de viure? “
Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,
la dreta com qui espera les gotes de la pluja,
tanca els ulls i respon:
“No hi ha principi o fi, tot és esfera,
però tu has de decidir on vols estar:
a dins, cap per avall, com tió que rodola,
o a l’exterior, dempeus, i caminant
entre els colors possibles de la llum.”
(poema de L’essència de la pols de Francesc Josep Vélez, Lleonard Muntaner Editor, 2011)
Setsuko
Setsukon kreivitär kysyy vanhalta Li Bailta:
kuinka meidän on elettävä?
Hän laittaa vasemman käden kreivittären otsalle,
oikean käden kuin odottaisi sadepisaroita,
hän sulkee silmät ja vastaa:
“ Ei ole alkua eikä loppua, kaikki on pallonmuotoista,
mutta sinun on valittava missä haluat olla:
sisäpuolella, pää alaspäin, kuin hyrrä joka pyörii,
tai ulkopuolella, seisaallaan, kävellen
monien värien valossa”.
(traducció al finès d’Antonio Altarriba)
Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…
[…]…nacemos a esta lastimosa devastación
nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años
y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda
y los bancos arderán
el dinero no servirá para nada
se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes
habrá armas y revueltas por todas partes
la tierra no servirá para nada
disminuirá la producción de alimentos
el control del poder nuclear estará en muchas manos
las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra
hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros
los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales
el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto
no se verá el sol y siempre será de noche
los árboles se morirán
desaparecerá la vegetación
hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones
el mar estará contaminado
los lagos y ríos se volatilizarán
la lluvia será el nuevo oro… […]
Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).
DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA
Dijous 10 de maig, a les 20 h.
Recital de poesia i piano
DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA
L’ESSÈNCIA DE LA POLS – ENTOTSOLACIONS
Albert Oliveres i Francesc Josep Vélez
Casa Orlandai / C. Jaume Piquet, 23, Sarrià
JAMES JOYCE, Chamber Music
XXXVI
I hear an army charging upon the land
And the thunder of horses plunging, foam about their knees.
Arrogant, in black armour, behind them stand,
Disdaining the reins, with fluttering whips, the chariotteers.
They cry unto the night their battlename:
I moan in sleep when I hear afar their whirling laughter.
They cleave the gloom of dreams, a blinding flame,
Clanging, clanging upon the heart as upon an anvil.
They come shaking in triumph their long green hair:
They come out of the sea and run shouting by the shore.
My heart, have you no wisdom thus to dispair?
My love, my love, my love, why have you left me alone?
(James Joyce, Chamber Music, XXXVI)
XXXVI
Sento un exèrcit embestint la terra
i el retronar dels cavalls capbussant-se, l’escuma fins els seus genolls.
Arrogants, amb armadures negres, darrere d’ells es drecen,
menyspreant les regnes, amb flagells onejants, els aurigues.
Eixorden la nit els seus noms de guerra:
jo gemego adormit quan sento el llunyà remolí del seu riure.
Esquincen la penombra dels somnis, flama enlluernadora,
retronant, retronant sobre el cor com sobre d’una enclusa.
Vénen agitant en triomf els seus llargs cabells verds;
surten del mar i corren cridant per la vora.
Cor meu, ¿no tens prou seny per no desesperar-te?
Amor meu, amor meu, amor meu, ¿per què m’has deixat sol?
(el temerari assaig de traducció és de La mirada de Tirèsies)
THE LAUGHING HEART – Charles Bukowski… and Tom Waits
The Laughing Heart (Charles Bukowski)
your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes.
and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.
CARLOS EDMUNDO DE ORY (1923-2010), poeta
Ha mort el poeta gadità Carlos Edmundo de Ory. Recordo que vaig tenir ocasió de veure’l, d’escoltar-lo, el 26 de maig de 2004, al Palau de la Música, en el 20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Ha estat el fundador del moviment postista, barreja de cubisme i surrealisme, oposat al realisme, i recuperador del poder subversiu del somni, de la desmesura de la imaginació, i d’un humor del tot imprevisible. L’any 1955 traslladà -en una sort d’autoexili- la seva residència a França, on ha passat mitja vida i on ha mort (a Thesy-Glimont). Sempre ha estat fora dels cànons acadèmics, i extremadament fidel a la seva independència. És el creador dels cèlebres aerolitos, un artefacte poètic a cavall entre la sentència màgica i l’aforisme. J.M. Caballero Bonald, en aquests moments de pèrdua, l’ha qualificat de gran inventor de la realitat.
El també poeta Jaume Pont, va ser el responsable de la selecció i pròleg de l’extraordinària, Carlos Edmundo de Ory, Música de lobo, Antología poètica (1941-2001), editada per Galaxia Gutenberg, Círculo de Lectores, 2003.
Aprende hijo quimérico
Aprende hijo quimérico de la sombra
a ser feliz en las vías del tormento
Lo serás cuando más alto que una estrella
toques tu propio verdadero pie
Oye lo que te digo engendro morado
Hay días en los que eres un mendigo
Entonces has de reintegrarte a ti
pues un recuerdo único te contagia inmortal
Podrás alguna vez comprenderme tranquilo
sin extender ya más tus alas de ave enferma
Y en el pálido azur donde vomita tu alma
arropa tu dolor de delincuente puro
Poemas (1944-1968)
FROM CLARE TO HERE… (o la dignitat) (Moments of Life)
…després d’una llarga jornada de treball, a l’escola i a casa, i tot provant de pair les glòries i les misèries de les relacions humanes… després d’hores de treball a tocar del llindar de la dignitat… després de tot plegat trobo, navegant pel blog d’en Fontde (no us en perdeu les troballes musicals), una notícia de Nanci Griffith (a través de La llibreta grisa -…gràcies!-)… Dos bocins:
…SE’N VA EL VEÍ (Molta sort!) (Moments of Life… RUSSIAN RED, Just like a wall)
…de fet suposo que ens continuarem veient… però tantes vegades l’hem fet petar parlant de música, que una mica de Russian Red potser anirà bé. El 26 de juny d’enguany, en el BCN mp7, Músiques en procés, la vam escoltar en directe… Segur que et seguirem trobant en el blog de Can Fontde. See you later.
La mirada de Tirèsies 
leave a comment