La mirada de Tirèsies

TSUKURU, Francesc J. Vélez, Albert Oliveres, Raimon Bolíbar, Julia Manzano

作る

Finalment, veu la llum clara del dia i negra de la nit TSUKURU, una aventura creativa, una trobada poètica, un artefacte estètic… En Francesc J. Vélez hi posa la paraula vestida d’haiku; l’Albert Oliveres, amb el piano, hi posa la música; en Raimon Bolíbar, amb la fotografia, hi posa la imatge; i la Julia Manzano, des de l’anàlisi de l’assaig, prova d’explicar la naturalesa d’aquesta obra artística, d’aquest viatge a l’univers compartit de la creació… i de l’amistat.

Tsukuru-RGB-400x600

(Conté CD amb música d’Albert Oliveres)

http://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/tsukuru/

El gran silenci,

sagrat des de l’origen,

ferit, t’escolta.

 

 

Anuncis

IL·LUSTRACIÓ CONTRA DICTADURA: “Un soñador para un pueblo” i “El sueño de la razón” d’A.Buero Vallejo

Posted in ...Lectures, Lectures poètiques, Literatures, Llibertats, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Març 10, 2017

El proper dilluns 13 de març, a l’Escola Oberta (Escola Súnion, 18 h.), i en el curs d’enguany,  S.XVIII: la IL·LUSTRACIÓ i el NEOCLASSICISME:

IL·LUSTRACIÓ CONTRA DICTADURA: “Un soñador para un pueblo” i “El sueño de la razón” d’A. Buero Vallejo, amb la Carme Cerrillo

MARK TWAIN, Los escritos irreverentes

Posted in ...Lectures, Bruixots, Laïcitat, Literatures, Llibertat, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Març 13, 2014

ELS ESCRITS IRREVERENTS, Mark Twain

    

Aquest llibre no és publicarà mai. És impossible, perquè es consideraria una ignomínia”. Així es referia Mark Twain, l’any 1909, en una carta enviada a un amic, a Els escrits irreverents. De fet, els escrits van quedar, efectivament, sense publicar i van passar a engruixir l’immens dipòsit de milers de pàgines inèdites de Twain (contes, articles, cartes, crítiques, esbossos, escrits de tota mena…). En el seu testament, Twain encarregava a Clara, la seva filla, i a Albert B. Paine, el seu biògraf, que s’ocupessin de la seva obra inèdita de manera oportuna. Aleshores, els dos marmessors van procedir a publicar algunes peces de gènere divers i a deixar tancades a l’armari moltes altres pàgines. L’any 1939, el crític Bernard DeVoto [1], lliurà al consell testamentari un manuscrit revisat de Els escrits irreverents de Twain i llest per a ser enviat a la impremta. Quan Clara, la filla de l’autor, el va llegir, es negà a publicar-lo: el text de Twain quedà novament amagat.

“Ella (Clara) sostenía que la edición de esas “ideas” apoyarían –por su contenido- el carácter antirreligioso de la Unión Soviética, aunque, según Charles Neider, la verdadera razón estribaba en las ofensas que en las “reflexiones” vierte su padre sobre Mary Baker Eddy, dirigente de la doctrina de la Ciencia Cristiana a la que pertenecía Clara: ella era ya una anciana, y temía que los fanáticos la calumniaran.” [2]

Varen venir aleshores, les dues dècades en les quals, tant la crítica literària nord-americana, com els grans autors del moment, es van començar a adonar del significat que per a la literatura dels Estats Units havia tingut la figura de Twain. Faulkner i Hemingway es van encarregar de la gran defensa de l’autor de Huckleberry Finn.

Twain, que va fer de la seva obra un immens calidoscopi satíric de la naturalesa humana, emprant les tècniques literàries de la caricatura, el simbolisme, l’adaptació de textos populars, o la més pura fantasia, fa en Els escrits irreverents una mena d’assaig de pseudo-història, que algú també anomenarà assaig novel·lat o història ficció.

“Las pequeñas diatribas bíblicas que lo componen, escritas entre 1870 i 1909, evidencian el profundo escepticismo religioso de Twain. El libro que tenemos entre manos, tachado de impublicable per su propio autor, oculta bajo su burlona fachada un ataque incendiario al cristianismo y a la Biblia. En un país tan religioso como Estados Unidos, su actitud descreída le creaba constantes problemas con sus coetáneos. “Cuando prohíben un libro mío en una biblioteca donde tienen la Biblia al alcance de cualquier joven indefenso, la ironía de la situación me parece tan sangrante que, en vez de enervarme, me divierte”, explicaba el autor.”[3]

El volum, editat com DeVoto el presentà, aparegué finalment l’any 1962 (cinquanta-dos anys després de la mort de Twain!) i conté: 

-Les cartes de Satan des de la Terra (text en clau epistolar escrit per Satan i adreçat als seus col·legues arcàngels, que narra des del moment de la Creació per part del Creador, fins el posterior viatge de Satan a la Terra per a investigar la desconcertant raça humana…; el text posa de manifest l’absurd al que pot conduir la religió i la irracionalitat d’unes persones que confien més en la fe que en els seus propis principis)

-Els apunts de la família d’Adam (en aquestes peces Twain hi exhibeix un profund coneixement de la Bíblia i una esmolada perspicàcia per a descobrir-hi les incoherències, les absurditats, la manca de sentit…)

                        -El Diari de Matusalem

                        -Anotacions posteriors del Diari de Matusalem

                        -La autobiografia d’Eva

                        -El Diari de Sem

-Carta des del Cel (divertida missiva d’estil funcionarial on un àngel posa al dia a un carboner sobre l’estat de les seves peticions tant públiques com privades, les que li són concedides i les que no, i per quins motius s’accepten o es neguen…)

Com planteja E. Molina a l’article dedicat a Twain en el blog Solodelibros [4]

http://www.solodelibros.es/29/02/2012/los-escritos-irreverentes-mark-twain/  : “Twain es demoledor en su visión de la práctica religiosa: Satán es mordaz en sus misivas, y aunque la sátira es extrema, lo verdaderamente atroz es comprobar la falta de coherencia y sensatez de la que hacemos gala en nuestra concepción del universo. La narración del ángel observador es cáustica, fijándose en los detalles que pasamos por alto como convencionales y que no son más que actos irracionales fruto de la ignorancia, el miedo y la soledad. Valga un ejemplo:

“El Humano es una curiosidad maravillosa. […] Desde el principio hasta el final y siempre, es un sarcasmo. Sin embargo, ingenuamente y con toda sinceridad, se llama a sí mismo «la obra más noble de Dios». Esto que os digo es verdad. Y no es una idea nueva en él, sino que la repite desde tiempos inmemoriales, tanto que ha acabado por creérsela, sin que nadie en toda su raza sea capaz de reírse de ella. […] Está convencido de que el Creador no sólo está orgulloso de él, sino que le quiere, que tiene pasión por él y que se pasa las noches en vela, rendido de admiración, sí, vigilándolo y manteniéndolo fuera de peligro. Cuando reza, está convencido de que el Creador le escucha. ¿No es una idea pintoresca?” “

Mark Twain


[1] Bernard Augustine DeVoto (1897-1955): autor de La América de Mark Twain.

“DeVoto became an authority on Mark Twain and served as a curator and editor for Twain’s papers. From 1936 to 1938 he lived in New York City, where he was editor of the Saturday Review of Literature, after which he returned to Massachusetts.”

[2] Aquesta cita és del pròleg-introducció al llibre Sobre la religión (Reflections on Religion) de Mark Twain realitzat per Sonia Santos Vila (Ediciones Sequitur, Madrid, 2011, p. 8). La reflexió de Sonia Santos fa referència a la posició general de Clara en relació a tots els textos encara inèdits del seu pare que s’ocupaven del tema religiós.

[3] Cita de la introducció de Gabriela Bustelo a Mark Twain, Los escritos irreverentes, El panteón portàtil de Impedimenta, 2010, pp. X-XI. Gabriela Bustelo és l’autora de la traducció i de la introducció del volum.

SETSUKO a FINLÀNDIA… (Katalaanirunokiertue, 6-8.V.2013, runoilija Francesc J. Vélez)

     Setsuko

 

La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:

“¿com hem de viure? “

Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,

la dreta com qui espera les gotes de la pluja,

tanca els ulls i respon:

 

“No hi ha principi o fi, tot és esfera,

però tu has de decidir on vols estar:

a dins, cap per avall, com tió que rodola,

o a l’exterior, dempeus, i caminant

entre els colors possibles de la llum.”

 

(poema de L’essència de la pols de Francesc Josep Vélez, Lleonard Muntaner Editor, 2011)

 

     Setsuko

  

Setsukon kreivitär kysyy vanhalta Li Bailta:

kuinka meidän on elettävä?

Hän laittaa vasemman käden kreivittären otsalle,

oikean käden kuin odottaisi sadepisaroita,

hän sulkee silmät ja vastaa:

 

“ Ei ole alkua eikä loppua, kaikki on pallonmuotoista,

mutta sinun on valittava missä haluat olla:

sisäpuolella, pää alaspäin, kuin hyrrä joka pyörii,

tai ulkopuolella, seisaallaan, kävellen

monien värien valossa”.

 

(traducció al finès d’Antonio Altarriba)

 

Fitxer:LiBai.jpg

 

¿TOT PLEGAT ERA MÉS FÀCIL?… BONES FESTES!

Posted in DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia..., Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 20, 2012

…en Joan F. i la Magda B., uns molt bons amics, em fan conèixer aquest document extraordinari… gaudim-lo, reflexionem una mica sobre les veritats que ens planteja,  i bones festes!… car potser el secret és que no hi ha secret… i no ens oblidem del somriure, ni del riure!

 

 

FREEDOM FOR PUSSY RIOT…

Posted in DUDH, Laïcitat, Llibertats, Poems ang Songs, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Agost 9, 2012

sup_nd_nyrkerpussy-riot

oblojk_obsrvr_sm

Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…

 

[…]…nacemos a esta lastimosa devastación

nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años

y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda

y los bancos arderán

el dinero no servirá para nada

se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes

habrá armas y revueltas por todas partes

la tierra no servirá para nada

disminuirá la producción de alimentos

el control del poder nuclear estará en muchas manos

las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra

hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros

los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales

el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto

no se verá el sol y siempre será de noche

los árboles se morirán

desaparecerá la vegetación

hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones

el mar estará contaminado

los lagos y ríos se volatilizarán

la lluvia será el nuevo oro…  […]

 

Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).

DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA

 

Dijous 10 de maig, a les 20 h.

Recital de poesia i piano

DEL SO DEL PIANO AL SENTIT DEL POEMA

L’ESSÈNCIA DE LA POLS – ENTOTSOLACIONS

Albert Oliveres i Francesc Josep Vélez

 

Casa Orlandai  /  C. Jaume Piquet, 23,  Sarrià

Presentació de L’ESSÈNCIA DE LA POLS (de la mà de l’amic Hèctor Solé…)

Posted in ...Lectures, Apunts de poètica, Kalós, kalé, kalón..., Literatures, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Abril 2, 2012

En la mort de NICANOR VÉLEZ, Medellín 1959 – Barcelona 2011… POETA, amic íntim de la poesia

…vaig conèixer a en Nicanor el 27 de gener de 2004, a la presentació a Barcelona (on ell ha viscut des de finals de 1984) del seu poemari La memoria del tacto. Instantes para Gruchenka. El coneixement va ser possible gràcies a la Pilar Daniel   -amb qui ell havia treballat a Círculo de Lectores-  que me’l va presentar (…el meu agraïment, com tantes altres vegades, a tu, Pilar). En Nicanor és autor de tres poemaris La memoria del tacto (Badajoz, Ediciones del Oeste, 2002; México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La luz que parpadea (México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La vida que respira (Colección La cruz del sur – Editorial Pre-Textos, 2011), i del volum Huellas, selecció dels seus poemes, amb il·lustracions de Vicente Rojo (Escuela de Arte de Mérida, 2008).  La seva tasca com a editor ha estat titànica: fundador i director des del 1997 de la col·lecció de poesia de l’editorial Galaxia Gutenberg, on ha tingut la responsabilitat editorial de les obres completes de Borges, Cortázar, Valente, Nerval, Gil de Biedma, García Lorca, Paz, Neruda, Darío… a més a més de la col·lecció de poesia que ha publicat volums de Whitman, Rimbaud, Eliot, Ungaretti, Vallejo, Machado, Rilke, Pessoa, Varela, Novalis, Hidobro.  Nicanor Vélez ha estat també autor d’assaigs sobre J. A. Silva, P. Neruda, O. Paz, G. Rojas, J. A. Valente, J.R. Jiménez, E. Milán…  El primer poema del seu darrer volum, La vida que respira, també dedicat en el seu conjunt a Gruchenka (la companya del poeta, Encarna Martín de la Sierra) diu:

         

Tus párpados se mueven y la vida respira.

Algo de transparencia se consume.

El mundo

se refleja en tu piel

cuando el dolor es una herida,

por aquellos que azuzan

la avidez, la desidia y la ambición,

y olvidan ese cuerpo

otro.

Y es ahí, bajo el filtro

de toda transparencia,

donde se ve en el rostro ese dolor

de humana hembra.

A sí misma se crea la mujer

para engendrar al otro.

 

…els últims cinc versos del poemari, talment un temible exercici visionari per part del poeta, tanquen el volum deixant-nos corpresos:

 

El vuelo de la mariposa

vuelve al sueño.

La lámpara se enciende.

El cuerpo se calcina.

Deja de oírse el aletazo.

 

…amb en Nicanor, aquell 27 de gener de 2004, vam parlar de entre el silencio y la palabra compartir estas huellas, las huellas eren els seus poemes, esos pequeños registros del instante… Des del dia 28 d’aquest darrer desembre tindrem entre nosaltres només el seu record i els seus poemes.

 

http://www.abc.es/20111228/cultura-libros/abci-muere-poeta-editor-nicanor-201112281404.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/28/cultura/1325067083.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Nicanor/Velez/editor/poesia/Circulo/Lectores/elpepucul/20111228elpepucul_4/Tes

http://www.ara.cat/llegim/Nicanor_Velez-Obituari-Galaxia_Gutenberg_0_617338386.html

http://www.poesiadigital.es/index.php?cmd=entrevista&id=62

 

(la imatge d’en Nicanor Vélez ha estat proporcionada per Oscar Jairo González Hernández i publicada al blog: cronicaantropologica.blogspot.com )