SETSUKO a FINLÀNDIA… (Katalaanirunokiertue, 6-8.V.2013, runoilija Francesc J. Vélez)
Setsuko
La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai:
“¿com hem de viure? “
Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa,
la dreta com qui espera les gotes de la pluja,
tanca els ulls i respon:
“No hi ha principi o fi, tot és esfera,
però tu has de decidir on vols estar:
a dins, cap per avall, com tió que rodola,
o a l’exterior, dempeus, i caminant
entre els colors possibles de la llum.”
(poema de L’essència de la pols de Francesc Josep Vélez, Lleonard Muntaner Editor, 2011)
Setsuko
Setsukon kreivitär kysyy vanhalta Li Bailta:
kuinka meidän on elettävä?
Hän laittaa vasemman käden kreivittären otsalle,
oikean käden kuin odottaisi sadepisaroita,
hän sulkee silmät ja vastaa:
“ Ei ole alkua eikä loppua, kaikki on pallonmuotoista,
mutta sinun on valittava missä haluat olla:
sisäpuolella, pää alaspäin, kuin hyrrä joka pyörii,
tai ulkopuolella, seisaallaan, kävellen
monien värien valossa”.
(traducció al finès d’Antonio Altarriba)
Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…
[…]…nacemos a esta lastimosa devastación
nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años
y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda
y los bancos arderán
el dinero no servirá para nada
se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes
habrá armas y revueltas por todas partes
la tierra no servirá para nada
disminuirá la producción de alimentos
el control del poder nuclear estará en muchas manos
las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra
hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros
los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales
el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto
no se verá el sol y siempre será de noche
los árboles se morirán
desaparecerá la vegetación
hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones
el mar estará contaminado
los lagos y ríos se volatilizarán
la lluvia será el nuevo oro… […]
Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).
En la mort de NICANOR VÉLEZ, Medellín 1959 – Barcelona 2011… POETA, amic íntim de la poesia
…vaig conèixer a en Nicanor el 27 de gener de 2004, a la presentació a Barcelona (on ell ha viscut des de finals de 1984) del seu poemari La memoria del tacto. Instantes para Gruchenka. El coneixement va ser possible gràcies a la Pilar Daniel -amb qui ell havia treballat a Círculo de Lectores- que me’l va presentar (…el meu agraïment, com tantes altres vegades, a tu, Pilar). En Nicanor és autor de tres poemaris La memoria del tacto (Badajoz, Ediciones del Oeste, 2002; México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La luz que parpadea (México, Ediciones Sin Nombre, 2004), La vida que respira (Colección La cruz del sur – Editorial Pre-Textos, 2011), i del volum Huellas, selecció dels seus poemes, amb il·lustracions de Vicente Rojo (Escuela de Arte de Mérida, 2008). La seva tasca com a editor ha estat titànica: fundador i director des del 1997 de la col·lecció de poesia de l’editorial Galaxia Gutenberg, on ha tingut la responsabilitat editorial de les obres completes de Borges, Cortázar, Valente, Nerval, Gil de Biedma, García Lorca, Paz, Neruda, Darío… a més a més de la col·lecció de poesia que ha publicat volums de Whitman, Rimbaud, Eliot, Ungaretti, Vallejo, Machado, Rilke, Pessoa, Varela, Novalis, Hidobro. Nicanor Vélez ha estat també autor d’assaigs sobre J. A. Silva, P. Neruda, O. Paz, G. Rojas, J. A. Valente, J.R. Jiménez, E. Milán… El primer poema del seu darrer volum, La vida que respira, també dedicat en el seu conjunt a Gruchenka (la companya del poeta, Encarna Martín de la Sierra) diu:
Tus párpados se mueven y la vida respira.
Algo de transparencia se consume.
El mundo
se refleja en tu piel
cuando el dolor es una herida,
por aquellos que azuzan
la avidez, la desidia y la ambición,
y olvidan ese cuerpo
otro.
Y es ahí, bajo el filtro
de toda transparencia,
donde se ve en el rostro ese dolor
de humana hembra.
A sí misma se crea la mujer
para engendrar al otro.
…els últims cinc versos del poemari, talment un temible exercici visionari per part del poeta, tanquen el volum deixant-nos corpresos:
El vuelo de la mariposa
vuelve al sueño.
La lámpara se enciende.
El cuerpo se calcina.
Deja de oírse el aletazo.
…amb en Nicanor, aquell 27 de gener de 2004, vam parlar de entre el silencio y la palabra compartir estas huellas, las huellas eren els seus poemes, esos pequeños registros del instante… Des del dia 28 d’aquest darrer desembre tindrem entre nosaltres només el seu record i els seus poemes.
http://www.abc.es/20111228/cultura-libros/abci-muere-poeta-editor-nicanor-201112281404.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/28/cultura/1325067083.html
http://www.ara.cat/llegim/Nicanor_Velez-Obituari-Galaxia_Gutenberg_0_617338386.html
http://www.poesiadigital.es/index.php?cmd=entrevista&id=62
(la imatge d’en Nicanor Vélez ha estat proporcionada per Oscar Jairo González Hernández i publicada al blog: cronicaantropologica.blogspot.com )
JAMES JOYCE, Chamber Music
XXXVI
I hear an army charging upon the land
And the thunder of horses plunging, foam about their knees.
Arrogant, in black armour, behind them stand,
Disdaining the reins, with fluttering whips, the chariotteers.
They cry unto the night their battlename:
I moan in sleep when I hear afar their whirling laughter.
They cleave the gloom of dreams, a blinding flame,
Clanging, clanging upon the heart as upon an anvil.
They come shaking in triumph their long green hair:
They come out of the sea and run shouting by the shore.
My heart, have you no wisdom thus to dispair?
My love, my love, my love, why have you left me alone?
(James Joyce, Chamber Music, XXXVI)
XXXVI
Sento un exèrcit embestint la terra
i el retronar dels cavalls capbussant-se, l’escuma fins els seus genolls.
Arrogants, amb armadures negres, darrere d’ells es drecen,
menyspreant les regnes, amb flagells onejants, els aurigues.
Eixorden la nit els seus noms de guerra:
jo gemego adormit quan sento el llunyà remolí del seu riure.
Esquincen la penombra dels somnis, flama enlluernadora,
retronant, retronant sobre el cor com sobre d’una enclusa.
Vénen agitant en triomf els seus llargs cabells verds;
surten del mar i corren cridant per la vora.
Cor meu, ¿no tens prou seny per no desesperar-te?
Amor meu, amor meu, amor meu, ¿per què m’has deixat sol?
(el temerari assaig de traducció és de La mirada de Tirèsies)
THE LAUGHING HEART – Charles Bukowski… and Tom Waits
The Laughing Heart (Charles Bukowski)
your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes.
and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.
LA LLIBERTAT, sempre LA LLIBERTAT, la dels homes i les dones, la de tots els ciutadans del món, la de totes les víctimes de l’opressió exercida per les religions, pels estats, per les nacions, per les pàtries, per les identitats, per les banderes, pel fanatisme, per la irracionalitat de la sang i de la violència, per l’obscurantisme, per la terriblement injusta explotació econòmica… sempre la LLIBERTAT!
En la mort d’un ciutadà en la llibertat i per la llibertat.
J.S. BACH, Glenn GOULD, Chiara MASSINI, i la paraula poètica
BACH O L’ART DE LA FUGA
Quan arribes a Bach:
és que la mort ja et ronda?,
és que has entès per fi la geometria
del celo perdurable?,
la física de Newton?
(hypotheses non fingo),
o és que se’t dóna encara la ventura
d’un refugi de llum,
uns minuts de descans en un replà?,
una butaca còmoda per fer-hi
balanç del pensament i de les obres
que hauràs teixit abans en una vida
de somnis inestables?
Quan arribes a Bach:
què més queda per fer?
. .. … …. ….. …… ……. …….. ……… ………. ………..
(Del llibre de poemes El lament d’Europa, Lleonard Muntaner Editor, Palma de Mallorca, 2008)
……….. ………. ……… …….. ……. …… ….. …. … .. .
La mirada de Tirèsies 
leave a comment