La mirada de Tirèsies

TSUKURU, Francesc J. Vélez, Albert Oliveres, Raimon Bolíbar, Julia Manzano

作る

Finalment, veu la llum clara del dia i negra de la nit TSUKURU, una aventura creativa, una trobada poètica, un artefacte estètic… En Francesc J. Vélez hi posa la paraula vestida d’haiku; l’Albert Oliveres, amb el piano, hi posa la música; en Raimon Bolíbar, amb la fotografia, hi posa la imatge; i la Julia Manzano, des de l’anàlisi de l’assaig, prova d’explicar la naturalesa d’aquesta obra artística, d’aquest viatge a l’univers compartit de la creació… i de l’amistat.

Tsukuru-RGB-400x600

(Conté CD amb música d’Albert Oliveres)

http://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/tsukuru/

El gran silenci,

sagrat des de l’origen,

ferit, t’escolta.

 

 

Anuncis

ETS LLIURE? I. KANT (1724-1804) O L’ÚNICA ÈTICA DE LA LLIBERTAT

Posted in ...Lectures, Llibertats, Philo-sophia..., Uncategorized by lamiradadetiresies on gener 11, 2017

El proper dilluns 16 de gener, a l’Escola Oberta (Escola Súnion), i en el curs d’enguany,  S.XVIII: la IL·LUSTRACIÓ i el NEOCLASSICISME:

Francesc J. Vélez,  ETS LLIURE? Immanuel KANT (1784-1804) o L’ÚNICA ÈTICA DE LA LLIBERTAT

S.XVIII: la IL·LUSTRACIÓ i el NEOCLASSICISME, Escola Oberta 2016-1017 (Escola Súnion)

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Desembre 18, 2016

cxiocb5wiaao4ps

Filosofia política a Escola Oberta/ L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: HOBBES i LOCKE

Posted in ...Lectures, Dret i Literatura, Llibertats, Philo-sophia..., Uncategorized by lamiradadetiresies on Novembre 24, 2015

hobbes7.jpg

 

Escola Oberta, Súnion, dilluns 30 de novembre, 6 tarda: L’HOME MODERN INVENTA L’ESTAT: DE L’ABSOLUTISME DE THOMAS HOBBES AL LIBERALISME DE JOHN LOCKE (a càrrec de Francesc J. Vélez)

 

presentacin-john-locke-18-de-marzo-de-2014-1-638.jpg

 

ESCOLA OBERTA 2015-2016 – SÚNION

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Setembre 24, 2015

escola-oberta-sc3banion-15-16

CARME CERRILLO, Súnion Escola Oberta : CERCANT EL CEL A LA TERRA: POESIA I MÍSTICA

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Novembre 22, 2014

400x566-images-altres-2014099_escolaobertarenaixement

SÚNION ESCOLA OBERTA: Dilluns 24 de novembre: Carme Cerrillo, Cercant el cel a la terra: poesia i mística.

JAUME C. PONS ALORDA parla sobre LA LÒGICA DELS PANYS de Francesc J. Vélez

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Octubre 23, 2013

 La lògica dels panys de Francesc Josep Vélez a La Magrana             

La lògica dels panys de Francesc Josep Vélez a La Magrana

 

“Vélez demostra amb aquest volum que no sols és un poeta que cal llegir i començar a defensar des de la seva idiosincràsia i des d’una qualitat que el catapulta, sinó que també es tracta d’una veu narrativa de primera magnitud. Aquests contes seus, triomfals, són una radiografia conscient i acurada de la maldat, de les múltiples formes que el mal sustenta. I els seus protagonistes són engendres encantadors i maquiavèl·lics alhora, éssers que viuen més enllà del llindar i que segreguen sentències subtils, sepulcralíssimes. Animals incrèduls que volen viure i que, per fer-ho, ho fan de les formes més males d’imaginar primerament, i sempre amb resultats que desautomatitzen la nostra manera d’entendre el món. L’agror escrita per Vélez, una contundència atroç, desafia tota esperança. La de Vélez és una mala llet emmetzinada plena d’espines, blasfèmies i crueltat disfressada de mel. Un triomf solemne i epitalàmic. I tot amb una ironia finíssima, unes descripcions pormenoritzades i un lirisme que l’acosta al Salinger més cabró, però també el més tendre alhora, perquè és d’aquest contrast d’on s’erigeixen els clímaxs més substancials.

 Georges Bataille, una presència dins La lògica dels panys de Francesc Josep Vélez

Georges Bataille, una presència dins La lògica dels panys de Francesc Josep Vélez

 

Contingut i expansiu alhora, Vélez condensa el malestar del descobriment del poder de fer patir a través de retrats mòrbids de la infantesa, la joventut i la maduresa. Sorprenent i asfixiant en tot moment, fins i tot ultrarealista de vegades, els camins descrits per Vélez tenen un gust refinat de fantasia i morbo. Com a bon arquitecte de trames i de personatges, Vélez ens fa endinsar pel viarany no fressat i el laberint de porespan de la seva prosa, on els lectors entrem a cercar formatge com a rates que som. Submergits en moments intensíssims, llumombrívols, ens deixem emportar per una prosa de gust anglosaxó que mai no renuncia a la seva mediterraneïtat. Al contrari: són un híbrid perfecte, un exercici de resultats infal·libles que posseeix una duresa terràquia, bartriana, i que es vincula enormement a la desolació de Benet, l’esperma de Bernhard, la tendresa de Buzzati, la llefiscositat d’Alzamora i la intuïció de Monzó. I sempre amb un estil propi que l’acosta a aquesta prosa catalana quasi oblidada de gran poder (en la mateixa línia que els menystinguts Gabriel Galmés o Martí Rosselló). En definitiva, Vélez aconsegueix un primer volum narratiu fulgurant, sorprenent, que encantarà i emocionarà sense cap tipus de parangó austral. Un deliri d’aquests que ningú no es pot perdre de cap manera perquè, si ho fa, estarà cometent un gravíssim error.”

L’article sencer http://blogs.arabalears.cat/epicmajestic/2013/10/23/salvatge-topologia-del-conte-i-seguir-somniant-deus-capitol-1/

…i el blog d’en Jaume, http://blogs.arabalears.cat/epicmajestic/

 

LA LÒGICA DELS PANYS, 12 relats (Les ales esteses – RBA La Magrana), ja és al carrer…

Posted in Uncategorized by lamiradadetiresies on Octubre 5, 2013

…Deia Georges Bataille que la literatura és l’essencial o no és res, i que el Mal, que la literatura expressa, posseeix, per dir-ho d’alguna manera, el valor sobirà. L’aliança d’aquest valor, en el plural calidoscopi de totes les seves cares, amb la ironia i un cert humor subtil és el que basteix els dotze relats de Francesc J. Vélez que componen La lògica dels panys.

Què empeny els homes, des d’infants, cap a l’abisme del mal?, quins enigmàtics viaranys torcen i retorcen la ment humana en l’art d’aixecar la ineludible i complexa relació entre les criatures de l’espècie?, quina és la terrible llavor oculta de la por que acaba portant una dona madura a fer de la seguretat i protecció de la seva llar una religió?, en què acaba quedant l’amor entre els pares i les mares tan ocupats dels nostres temps i els seus fills abandonats?, és la vida realment un viatge que nodreix de sentit l’existència, o més aviat un etern retorn del mateix?, és la irrupció de la malaltia, i les condicions vitals que imposa en el malalt, el signe evident que ha arribat el moment de fer balanç?, què converteix el ciutadà en un esclau?, quina culpa creiem estar expiant quan ens pleguem a la voluntat del torturador?, quin sentit té la literatura?, i els relats?, i fer-se preguntes?