La mirada de Tirèsies

EXCEPCIONAL VICKY PEÑA a EL DICCIONARIO…

…ahir a la tarda vam tenir l’oportunitat de veure i viure un d’aquells moments, gairebé diria històrics, del món del teatre (que no és més, no ho oblidem, que el món de la vida). A partir d’un text de Manuel Calzada Pérez, un muntatge del Teatro de La Abadía, amb direcció de José Carlos Plaza, i l’actuació de Vicky Peña -com a María Moliner-, Helio PedregalLander Iglesias, el Teatre Romea ha aixecat EL DICCIONARIO, una intel·ligent, acurada, tendra, combativa, documentada, sentida, precisa, rodona, i nítida, visita a l’experiència de la més gran diccionarista espanyola, María Moliner, la creadora del Diccionario del uso del español. El teatre era ple. Damunt l’escenari una Vicky Peña sensacional desgrana, magníficament acompanyada per Helio Pedregal i Lander Iglesias, la història de la creació d’una obra tan profundament humana com humanista, un diccionari; la història d’una dona que crea la seva titànica obra alhora que viu la quotidianitat de la seva família, el seu marit, els seus fills amb les seves desgràcies, la seva mare; la història d’una persona -una mujer, persona hembra, com dirà ella tot fent agudíssimes reflexions sobre el llenguatge- que intenta sobreviure i no deixar-se vèncer per la sordidesa, la repressió i el fàstic del franquisme; la història d’aquells homes i dones, ciutadans de l’estat espanyol del segle XX, que van somniar amb la possibilitat d’una vida republicana, democràtica, oberta, tolerant, culta, i educada (sobretot educada, i educada en la llibertat, en la veritat possible, en la paraula correcta, en la llum de la raó cívica…); la història de tots els qui continuen pensant en el valor de la dignitat.

…tot, al llarg de l’obra -d’una hora i mitja de durada aproximadament-, és en el seu lloc, sense estridències, ni jocs malabars, ni efectes especials, ni apel·lant a res que no sigui el criteri savi, ric, i valent de la capacitat crítica de l’espectador. Els tres actors magníficament ajustats, cadascun, al protagonisme que el paper els atorga; Vicky Peña, repeteixo, en tant que protagonista indiscutible, en molts moments senzillament incommensurable. Vicky Peña / María Moliner transita per tots els moments de la història amb una fermesa aclaparadora; broda totes les facetes del paper, com a investigadora del llenguatge, com a mare, com a esposa, com a ciutadana compromesa amb la realitat que li ha tocat viure, com a pacient, com a malalta… és corprenedor veure-la avançar cap a la demència, cap als efectes de l’arterioesclerosi, cap a l’abisme de la pèrdua de la raó, que és la pèrdua, entre d’altres coses, de l’ús del llenguatge; veure-la evolucionar pels diversos registres de l’actuació, amb un mestratge sòlid, amb una rotunditat diàfana. El silenci es va fent cada cop més intens en el teatre a mesura que ens acostem al final, al desenllaç. Ja sabem, i veiem, com esperàvem, que la malaltia venç finalment la creadora del diccionari; però amb el que no pot acabar la malaltia -ni el feixisme que va haver de patir María Moliner- és amb l’afany de llibertat i d’emancipació de les dones i els homes reals, i per això a la llibertat és dediquen les seves últimes paraules. Llargs, molt llargs aplaudiments, i llàgrimes, llàgrimes d’emoció, d’admiració i d’agraïment en força rostres.

(la fotografia -de Ros Ribas-, i més informació, la trobareu a http://www.teatroabadia.com/temporada/ficha.php?id_obra=379)

 

¿TOT PLEGAT ERA MÉS FÀCIL?… BONES FESTES!

Posted in DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia..., Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Desembre 20, 2012

…en Joan F. i la Magda B., uns molt bons amics, em fan conèixer aquest document extraordinari… gaudim-lo, reflexionem una mica sobre les veritats que ens planteja,  i bones festes!… car potser el secret és que no hi ha secret… i no ens oblidem del somriure, ni del riure!

 

 

A CATALUNYA TENIM UN PROBLEMA (bé, més d’un…) I S’ANOMENA REPRESSIÓ…

…un col·lega m’envia aquests dos documents (el primer de #BRIMO: Tenim un problema; el segon de la terrible història de l’Ester Quintana, Perdre un ull):

 

 

 

PER L’ÚNICA EUROPA POSSIBLE, LA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES LLIURES I IGUALS, L’EUROPA SOCIAL… PER LA FI DEL CAPITALISME SALVATGE! PROU GOVERNS DE DRETES! NI CIU NI PP! PROU RETALLADES!

Posted in ...més democràcia!, Ciutat, DUDH, fraternitat, igualtat, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, República! by lamiradadetiresies on Novembre 14, 2012

GtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonlineGtresonline

14 Novembre: VAGA GENERAL EUROPEA! (…i aturem els desnonaments!)

Posted in ...més democràcia!, DUDH, Justícia social..., Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia..., República! by lamiradadetiresies on Novembre 8, 2012

NI WERT, NI GROC! NO EMBRUTEU LES CRIATURES! (Eleccions al Parlament, 2012)

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Pedagogies..., Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Octubre 14, 2012

…el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) en el seu Article 26 és el següent:
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.

…sorprèn moltes vegades que hi hagi gent que diu que no hi ha projectes polítics ni idees: ¿us sembla poca lluita intentar portar endavant -per exemple- només el que diuen aquestes 8 breus línies de la DUDH?

A l’escola els alumnes i les alumnes hi han d’anar per a fer-se (aprendre a fer-se) LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS I DIGNES ÉSSERS HUMANS… l’escola, l’educació ha d’aconseguir fer que els nens, els adolescents, els joves, els universitaris, esdevinguin LLIURES, FELIÇOS, CRÍTICS, I DIGNES  (no em repeteixo, hi insisteixo!)… a l’escola, els infants no han de convertir-se en objectes que han de ser espanyolitzats, afrancesats, nacionalitzats, catalanitzats, cristianitzats, islamitzats, idiotitzats, masculinitzats, evangelitzats, feminitzats, enganyats, alienats, pertorbats, programats, ideologitzats, ensinistrats, transmutats en instruments al servei de ves a saber quins interessos… l’escola ha d’estar al servei de la llibertat, de la felicitat, de la creativitat, de l’amor (sí, de l’amor, que vol dir no al servei de l’odi), del saber obert, transparent, plural, racional, humanístic i científic, de l’aprenentatge, del coneixement, de l’art, al servei de la fraternitat, universalitat i igualtat de la condició humana, i de l’esperit crític necessari i imprescindible per a poder entendre -entre d’altres coses- que si l’escola no és així, després passa el que passa. No merdegem les criatures, si us plau! Apa-li, que diu aquell!

¿EL NACIONALISME COM A ABERRACIÓ INTEL·LECTUAL I POLÍTICA? (Eleccions al Parlament, I)

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Nominalisme by lamiradadetiresies on Octubre 7, 2012

Oriol Junqueras, l’actual líder de l’anomenada Esquerra Republicana de Catalunya, ha declarat -com tants d’altres nacionalistes per enèsima vegada- que “l’adversari és Espanya i no altres formacions independentistes“. No entraré a comentar la valoració que em mereix des de fa força temps l’ús pervers que del concepte esquerra fa el partit de Junqueras. A propòsit del tema, articles com el de Manuel Cruz ahir a EL PAÍS (Independencia: ¿para qué exactamente?), o el de Jordi Gràcia en el mateix diari, el 26 de setembre, Enigmes de l’esquerra a Catalunya, serien de bon llegir i sobretot reflexionar (“…ara per ara, però, la marca política ERC és la d’un partit conservador per incompatibilitat teòrica i històrica entre independentisme identitari i esquerra solidària”, J. Gràcia).

L’únic que voldria preguntar-me en aquesta entrada, a partir de les paraules de Junqueras, l’adversari és Espanya, és com hem arribat a aquest grau d’idiotització ideològica -sento haver de ser tan clar-, de profunda alienació en termes marxistes. El que voldria saber és com la reflexió política seriosa i rigorosa, racionalment discutible, rica, serena, i plural, ha acabat combregant  -i empassant-se-  aquesta terminologia essencialista, pròpia del més rònec idealisme platònic, romàntica, de base religiosa, i de fonament transcendent… on Catalunya és una idea tancada, fixa, immòbil, eterna, i aviat  -em temo-  diria que irrespirable, que té com a adversari a Espanya, una altra idea fixa, tancada, immòbil, eterna, i potser també irrespirable. ¿Què vol dir, més enllà de l’emoció i el sentiment cridaners, de naturalesa excloent, i tan fàcils de generar i manipular -quan, a més a més, empres els mitjans de comunicació públics de manera del tot sectària i al servei únicament i exclusiva de la ideologia nacionalista-,  que Espanya és l’adversari de Catalunya?, ¿quins són els interessos, els somnis, els desigs, els noms i els cognoms, els rostres, els drets i els deures, els maldecaps, les malalties, les renúncies, les variades idees polítiques, els diversos clubs de futbol, les creences…  dels homes i dones -dels ciutadans reals- de la Catalunya màgica de Junqueras?, ¿o és que els homes i les dones singulars, individuals, reals, ja no comptem, aclaparats i sotmesos a la idea generada pel pensament conservador?, ¿tanta gent s’ha begut l’enteniment?, ¿en quines escoles, i sota quines emmascarades ideologies, han estat educats els joves i les joves ciutadans de Catalunya per creure en l’existència de la fantasmàtica Catalunya de Junqueres i el seu correlatiu fantasma Espanya?, ¿es pot ser d’esquerres, d’esquerra, actuar diàriament en la societat des d’una perspectiva transformadora, amb una voluntat que exigeixi més democràcia, més participació, més justícia social, més igualtat, més impostos per als rics i menys per als pobres, una millor distribució de la riquesa, l’accés a una cultura universal, lliure, oberta, tolerant… i anar dient que Espanya és l’adversari?

FREEDOM FOR PUSSY RIOT…

Posted in DUDH, Laïcitat, Llibertats, Poems ang Songs, Poesia i Veritat by lamiradadetiresies on Agost 9, 2012

sup_nd_nyrkerpussy-riot

oblojk_obsrvr_sm

Charles BUKOWSKI, 1920-1994… NOSALTRES ELS DINOSAURES…

 

[…]…nacemos a esta lastimosa devastación

nacemos bajo un gobierno que lleva endeudado 60 años

y que pronto no podrá ni siquiera pagar el interés de esa deuda

y los bancos arderán

el dinero no servirá para nada

se produciran asesinatos por la calle, a la vista de todos, que quedarán impunes

habrá armas y revueltas por todas partes

la tierra no servirá para nada

disminuirá la producción de alimentos

el control del poder nuclear estará en muchas manos

las explosiones sacudirán sin cesar la Tierra

hombres robot afectados por las radiaciones se acecharán unos a otros

los ricos y los elegidos lo observarán todo desde plataformas espaciales

el Infierno de Dante parecerá un juego de niños comparado con esto

no se verá el sol y siempre será de noche

los árboles se morirán

desaparecerá la vegetación

hombres afectados por las radiaciones devorarán la carne de otros hombres afectados por las radiaciones

el mar estará contaminado

los lagos y ríos se volatilizarán

la lluvia será el nuevo oro…  […]

 

Del poema Nosotros los dinosaurios, del volum Poemas de la última noche de la tierra de Charles Bukowski (traducció d’Eduardo Moga, DVD Ediciones).

Ciutadans i ciutadanes, treballadors i treballadores: hem de salvar BANKIA!

Posted in Ciutat, DUDH, Laïcitat, Llibertats, Philo-sophia... by lamiradadetiresies on Mai 28, 2012

…si cliqueu a CC (en vermell) posareu els subtítols en castellà…

…els darrers pressupostos generals de l’estat, presentats a primers d’abril d’enguany, van experimentar una retallada de 27.300 milions d’euros, la més gran de la democràcia; ara l’Estat afronta el més gran rescat bancari de la història, injectant 23.465 milions. L’ajuda a BANKIA és més de dos cops superior a l’ajust previst per les retallades en Educació i Sanitat per a 2012,  xifrat en 10.000 milions.

…més: http://noticias.es.msn.com/las-claves-del-mayor-rescate-bancario-de-la-historia-espa%C3%B1ola